“L’important és Tàpies”

BarcelonaAntoni Tàpies tenia una relació molt íntima amb la seva col·lecció d’art particular. Les obres estaven col·locades en llocs estratègics del seu domicili al carrer Saragossa de Barcelona, una casa dissenyada per Josep Antoni Coderch, i també eren un reflex del seu propi ideari artístic. Per això, el fet que una part dels seus hereus treguin a la venda a Christie’s de Londres set obres d’aquest fons d’artistes com Rothko, Picasso, Giacometti, Miró, Klee i Kandinski ha sigut una sorpresa. “Per a nosaltres l’important és Tàpies”, diu el fill de l’artista, Toni Tàpies. El guany de la venda està estimat entre 9,7 i 14 milions d’euros, i l’objectiu de la família és invertir els beneficis en la conservació del llegat de l’artista: “Ara tenim tres magatzems i volem comprar un local gran amb totes les mesures de climatització i seguretat necessàries per unificar totes les obres i facilitar els préstecs”. A més, també tenen previst adquirir més obres de Tàpies per a la seva col·lecció: “Ara ens ofereixen peces clau, però no tenim líquid per completar la col·lecció familiar”.

L’obra més cara del conjunt a la venda és Taronja i groc, un Rothko que surt a la venda amb unes estimacions de 4,5-6,8 milions d’euros. A continuació hi ha Le coq saigné, una obra de Picasso de l’any 1947 que té un preu de sortida d’entre 2,5 i 3,1 milions d’euros, i Home (Apol·lo), un bronze surrealista de Giacometti taxat entre 800.000 euros i 1,2 milions. Les peces de Giacometti i Rothko se subhastaran els dies 3 i 6 d’octubre dins una venda titulada Close up i una altra d’art de postguerra i contemporani, i la resta dins les subhastes d’art impressionista i modern del febrer. A més de Le coq saigné, al febrer se subhastaran dos olis de Joan Miró, Pintura (de 682.000 euros a 1 milió) i Cap d’home (de 910.000 euros a 1.365.000 milions), un dibuix de Paul Klee, La dona del diable, la que domina el món (de 228.000 euros a 340.000 milions) i una aquarel·la de Kandinski, Allein (de 136.000 a 227.000 euros). “És una decisió molt pensada”, diu Toni Tàpies, que reconeix que els ha sorprès l’interès que ha suscitat la venda.

Uns fons molt personals

“Tenim relació amb la família des de fa molts anys, i és una relació de cura i confiança. Hem seguit l’evolució de la família i de la història de la col·lecció des dels últims anys de vida d’Antoni Tàpies fins ara. Hem fet una feina molt pausada i molt tranquil·la”, diu María García Yelo, responsable d’art impressionista i modern de la casa Christie’s. “La col·lecció d’Antoni Tàpies és molt important, i sobretot personal. Cadascuna de les obres té alguna cosa que està relacionada amb la mateixa història de Tàpies i la seva obra”, subratlla. Les obres estaven dipositades a la Fundació Antoni Tàpies en format de comodat -que durava deu anys-, però passats tres anys la llei permet retirar-les. Es van exposar a la Fundació en diferents ocasions: l’any 2010, arran de la reobertura de la institució després de la segona remodelació de l’edifici, i el 2015.

Precisament perquè s’havien exposat a la institució que ell va fundar semblava que en el futur podrien formar part de l’exposició permanent, continuant el mecenatge que havia fet l’artista en vida. “Mantenim el suport a la Fundació, però no té res a veure amb la venda”, comenta Toni Tàpies, que assenyala que mai s’havia plantejat la possibilitat de dipositar-hi les obres. “Segons els estatuts, la Fundació només pot tenir obra del pare, no d’altres artistes; la seva funció és preservar l’obra de Tàpies”.

Els hereus tampoc van oferir les obres a les institucions públiques abans de treure-les a subhasta, un fet que hauria permès mantenir l’obra unida i a l’abast del públic. “Les institucions no s’han interessat mai per la col·lecció particular. No hem rebut cap oferta, i no crec que el context econòmic d’aquests anys fos gaire favorable”, explica Toni Tàpies.

Les obres que surten a la venda són part de l’herència rebuda per dos dels fills de l’artista, tot i que algunes, com l’obra de Rothko, són un patrimoni familiar que formava part d’una societat creada fa anys pel matrimoni Tàpies. Aquesta obra de Rothko té la peculiaritat que forma part de les obres sobre paper de gran format que l’artista va fer un any abans de morir, un moment de la seva trajectòria especialment valorat al mercat. Pel que fa a l’escultura de Giacometti, n’hi ha cinc exemplars més, dos dels quals pertanyen al Museu de Belles Arts de Basilea i al Museu i Jardí d’Escultures Hirshhorn, a Washington. “En aquell entorn elegant i subtil, les corbes cobraven vida per crear l’ambient únic, absorbent i calidoscòpic en que Tàpies vivia i treballava”, diu l’anunci de Christie’s, que també apunta que la vídua de l’artista, Teresa Barba, va contribuir a seleccionar les peces i distribuir-les arreu de la casa.

La col·lecció particular d’Antoni Tàpies és un conjunt heterogeni, que inclou des d’art tribal africà fins a treballs d’artistes com Pollock, Sam Francis i Motherwell. “Hi ha obres que provenen d’intercanvis entre Tàpies i altres artistes, però la col·lecció no és una acumulació de peces. Tàpies va ser un col·leccionista actiu, però buscava i adquiria obres d’artistes i moments en què estava interessat especialment. Era un col·leccionista de 360 graus ”, afirma García Yelo. Les set obres s’exposaran a Christie’s de Londres a partir del 29 de setembre. Una part es va poder veure a Nova York el 12 de setembre i també viatjarà a Hong Kong del dia 18 al 21. “Les expectatives són bones”, conclou García Yelo.