L'idil·li dels Clark amb els impressionistes

Barcelona.Sterling Clark va néixer a Nova York el 1877, però va ser París la ciutat que el va marcar i on es va forjar com a col·leccionista. Aquest militar i explorador professional va trencar amb tot per anar-se'n a la capital francesa. Es va posar en contacte amb els principals marxants de l'època i va començar a col·leccionar febrilment obres d'art. Poc temps després es va enamorar de Francine Clary, una actriu de la Comédie Française que ja tenia una filla de nou anys. Va enfrontar-se a la família -era nét d'un dels fundadors de les màquines de cosir Singer- per seguir amb aquesta relació i el 1919 es van casar. I van seguir col·leccionant. Entre l'any 1910 i el 1950, Sterling i Francine Clark van reunir una de les col·leccions d'art impressionista més importants de tot el món.

"M'agrada tot tipus d'art si és bo en la seva categoria", va dir una vegada Sterling Clark. El col·leccionista aventurer i la seva dona -"una jutge excel·lent, de vegades molt més encertada que jo mateix", va reconèixer- no es van limitar a sumar quadres impressionistes, sinó que també van atresorar obres que es remunten al Renaixement. I tampoc no es van conformar amb guardar-les. Van viure envoltats de la seva col·lecció, combinant les obres a les parets de casa seva segons els seus gustos en cada moment. Aquest impressionant museu domèstic va donar lloc a l'Sterling and Francine Clark Institute, situat a Williamston (Massachusetts).

Aprofitant l'ampliació d'aquesta seu, el CaixaForum de Barcelona presenta a partir d'avui l'exposició Mestres francesos de la Col·lecció Clark. De l'escola de Barbizon a l'impressionisme. Les 72 obres que la formen estan signades per artistes com Jean-François Millet, Camille Corot, Claude Monet, Édouard Manet, Edgar Degas, Pierre-Auguste Renoir i Paul Gauguin. Barcelona és l'única ciutat de l'Estat on es podran veure aquestes obres, que reflecteixen els gustos personals dels Clark i permeten fer una antologia de l'art francès des del realisme de finals del segle XIX fins al postimpressionisme del començament del segle XX.

Entre tots els artistes de qui van col·leccionar obres, Renoir va ser el pintor que més va robar el cor dels Clark. Entre el 1916 i el 1950 van adquirir una trentena d'obres seves. A l'exposició se'n poden veure de tots els gèneres: natures mortes, paisatges, retrats i dos autoretrats. El primer és un autoretrat de joventut que va desagradar profundament al pintor. El va llençar, relatava ahir Richard Rand, el comissari de l'exposició. Per sort, el col·leccionista Victor Chocquet el va rescatar. L'altre és dels últims anys de l'artista. "Renoir va dir que en aquest autoretrat ja tenia una expressió bovina als ulls", va recordar Rand.

Les raons per les quals els Clark es van rendir davant l'autor de L'esmorzar dels canotiers són diverses: "Van saber veure que era un pintor important, una de les figures claus de l'impressionisme -afirmava Rand-. Els va agradar pels mateixos motius pels quals ens agrada a nosaltres". D'altra banda, segons el comissari els Clark podien ser uns aventurers, però també tenien un fons tradicional. "En Renoir van veure la continuació de la tradició pictòrica. La seva pinzellada ràpida i la utilització de colors forts els va recordar grans pintors com Ticià o Rubens".

Un altre dels artistes ben representat a la col·lecció dels Clark és Degas. L'obra Ballarines a la classe de dansa torna a Barcelona després d'haver format part de l'exposició Picasso davant Degas.