El Liceu acull 'Lucio Silla', una òpera imprescindible per entendre Mozart

BarcelonaEl Gran Teatre del Liceu posa en escena una nova producció de l'òpera de Mozart 'Lucio Silla', amb el Theater an der Wien i el Wiener Festwochen, una peça considerada imprescindible per entendre al músic austríac, que la va compondre amb amb prou feines setze anys.

El muntatge que arriba a Barcelona, amb direcció musical del britànic Harry Bicket, té com a director d'escena l'alemany Claus Guth, qui avui, en roda de premsa, ha comentat que quan va començar a treballar en el projecte el món vivia marcat per la guerra de l'Iraq, la qual cosa, en certa manera, es trasllada, a l'escena. L'acció se situa en la Roma de l'any 79 a.C, amb el general Lucio Silla de protagonista, un dictador des de la fi del seu enfrontament amb el general Caixo Mario, cap del partit popular, uns anys abans. Guth ha reconegut un cert toc futurista en aquest espectacle, especialment per la visió que ofereix de l'arquitectura dels dictadors, sota terra, amb una atmosfera de búnquer.

Es tracta de reflectir, segons ha indicat, "un món tancat, molt fosc, on la bellesa destaca més".

Guth no ha amagat que quan va conèixer l'obra va quedar "irritat i fascinat per la gran foscor que té, malgrat el seu final feliç". "És molt obsessiva, s'endinsa en la foscor de manera marcada", ha postil·lat. També ha sostingut que, més enllà de la vessant política, l'obra va suposar per a un Mozart encara no adult "un viatge molt interessant al submón de les persones".

La cantant francesa Patricia Petibon, que actua en el paper de Giunia, s'ha sumat a aquestes explicacions asseverant que el músic de Salzburg va ser "un gran pintor de l'ànima humana, tant en el seu vessant clar com en el seu vessant més fosc". A la vegada, ho ha qualificat de visionari en molts aspectes, també en el tractament cap a les dones.

"Mozart –va afegir– va ser un compositor feminista, amb uns personatges femenins que poden mostrar la seva intel·ligència i també altres aspectes, sense ser un mer objecte de decoració".

Respecte a la qüestió musical, Petibon entén que les àries suposen per als cantants una gran exigència per les seves característiques tècniques. "Són com garlandes de notes repetitives, que exigeixen per a la seva interpretació una veritat d'ànima impressionant".

El tenor Kurt Streit, en el rol de Lucio Silla, ha mantingut, de la seva banda, que la part de cant del seu personatge "no és especialment difícil, però, en canvi, sí que demana molt la d'actuació".

En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta d'un personatge, en un món soterrat, envoltat de la seva gent, que vol ser bo, però "a la vegada és un dictador i té el poder per tot, fins i tot perquè Giunia l'estimi, encara que ella li digui que no".

El director musical Harry Bicket, reconegut per la seva interpretació de la música barroca, no ha dubtat a afirmar que "Lucio Silla" és una òpera que suposa un "gran avanç", així com "un punt d'inflexió" per al gènere ja que a partir d'aquesta peça "l'òpera seriosa es converteix en més dramàtica".