Leticia Moreno: “La música és la meva política”

BarcelonaLa violinista Leticia Moreno (Madrid, 1985) és la protagonista de la tercera edició del Volvo Christmas Concert de Barcelona, que se celebra avui al Palau de Pedralbes a partir de les 19 h, i els beneficis del qual es destinen a la Fundació Boscana, que treballa per garantir la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Moreno, que aquest any ha dedicat un disc a Astor Piazzolla, interpretarà un repertori amb obres de Granados, Ravel, Sarasate i el mateix Piazzolla que explica una part força rellevant de la seva trajectòria artística. “Tinc un repertori molt ampli, del Barroc a compositors actuals que em dediquen obres, com Jimmy López”, diu aquesta violinista establerta a València que segueix una lliçó de Rostropóvitx. “Em va dir: tu has sigut escollida per ser un soldat de la música. I, efectivament, sense els intèrprets no seguiria viu Beethoven. Per tant, el que una intenta és divulgar l’esperit del compositor de la manera més fidel possible”, diu.

Fa poc era a Salzburg tocant Piazzolla i hi tornarà a l’abril amb Penderecki en el programa després d’una gira pel Japó i la Xina. En el concert d’avui a Pedralbes, acompanyada del pianista Claudio Constantini, interpretarà la Sonata per a violí i piano de Granados, una obra molt especial per a Moreno. “És l’obra que em va impulsar a tirar endavant el meu primer treball amb Deutsche Grammophon, el disc Spanish landscapes [2013], un projecte de recuperació d’una part del nostre patrimoni cultural, concretament el repertori per a violí de compositors espanyols. Per a mi aquesta sonata és una obra molt important, i a més l’he tocat a les principals sales del món, a Viena, Amsterdam, París... i al Palau de la Música de Barcelona, que és una de les meves sales preferides”, explica. A Spanish landscapes també va incloure una peça de Pablo de Sarasate, tot i que no la Fantasia sobre Carmen, que tocarà a Pedralbes. Una altra composició especial per a la violinista és Tzigane, de Ravel. “La vaig aprendre quan era una nena. El meu professor pensava que encara no estava preparada per aprendre-la, així que la vaig aprendre pel meu compte i des d’aleshores m’ha acompanyat sempre. I el mateix em va passar amb el Triple concert de Beethoven, que quan tenia 12 anys ningú volia ensenyar-me”, recorda Moreno, que va començar a jugar amb el violí quan encara no tenia tres anys i vivia a Boston. “Per a mi la música va començar com un joc, i segueixo jugant-hi. La música per a mi no és una professió, sinó una manera de viure. És la meva religió, és la meva política. Ho és tot”, admet.

L’eix del concert serà Piazzolla, l’univers del qual ha visitat en un disc també publicat per Deutsche Grammophon, com un d’anterior sobre Xostakóvitx. “Vaig haver de posar-me en la pell de Piazzolla, descompondre cadascuna de les seves influències. Per exemple, jo mai he tocat jazz, i vaig haver de treballar registres que no havia fet mai, aprofundint-hi per interioritzar el seu llenguatge -explica-. Piazzolla, que durant la joventut havia rebutjat el tango, hi va tornar gràcies a Nadia Boulanger, una de les millors professores de composició de la història. I quan després d’investigar músiques universals ell va tornar a visitar les seves arrels, va fer una revolució absoluta en el tango”.