Leonardo tritura tots els rècords

BarcelonaTot va passar en dinou minuts. És el temps que va trigar la pintura Salvator Mundi de Leonardo da Vinci a assolir l’espatarrant xifra de 450,3 milions de dòlars (382,49 milions d’euros), el preu més alt pagat mai per una obra d’art. La xifra deixa molt enrere els 300 milions de dòlars pagats per una pintura de Gauguin en transacció privada i gairebé triplica el rècord anterior per una obra venuda en subhasta, els 179,4 milions de dòlars de Les femmes d’Alger, de Picasso.

La subhasta a Nova York va superar les ja grans expectatives generades. Els compradors inicials eren sis, un a la sala i cinc a distància. En només tres minuts es van superar els 200 milions de dòlars. “És un moment històric”, va dir el subhastador Jussi Pylkkanen, fent una petita pausa. Als 10 minuts la suma ja era de 300 milions i els increments anaven de dos milions en dos milions. Quan la xifra era de 332 milions i només quedaven dos postors en joc, un va apujar la licitació fins als 350 milions. I l’escalada va continuar a 353 milions, després 355 i un nou salt fins a 370. Aleshores, la licitació definitiva: 400 milions de dòlars. La comissió de 50 milions de Christie’s anava a part.

Excepcional com “un nou planeta”

La xifra marejant s’explica, en part, per l’excepcionalitat de l’obra, la primera pintura de Leonardo descoberta des del 1909. Da Vinci no va ser un pintor gaire prolífic i només va pintar una vintena de quadres. Segons Loïc Gouzer, cap del departament d’art contemporani i de postguerra de Christie’s, “trobar un nou Leonardo és tan excepcional com trobar un nou planeta”. Salvator Mundi mostra un Jesucrist que té la mà dreta alçada i aixeca dos dits en senyal de benedicció. L’altra mà aguanta una esfera de cristall.

L’obra, pintada cap al 1490, va ser un encàrrec del rei Lluís XII de França i també va pertànyer al rei Carles I d’Anglaterra, que la va registrar a la seva col·lecció el 1649. El seu fill, el duc de Buckingham, la va subhastar el 1763. La pintura va reaparèixer el 1900 deteriorada i sense autor conegut. La va adquirir un col·leccionista britànic, Sir Frederick Cook, i el 1958 els seus hereus la van subhastar per 45 lliures (50,4 euros). El 2005 va passar a mans d’un consorci de marxants d’art en una subhasta regional als Estats Units per 10.000 dòlars. Després d’una extensa restauració i un intens debat al voltant de la seva autoria, la pintura va ser oficialment atribuïda a Da Vinci i exposada a la National Gallery el 2011. Sotheby’s la va vendre el 2013 de forma privada a un marxant d’art, Yves Bouvier, que la va revendre de seguida per 127,5 milions a l’oligarca rus Dmitri E. Ribolovlev, beneficiari dels 400 milions de la subhasta d’ahir.

Màrqueting i dubtes

Per acompanyar la venda de Salvator Mundi, Christie’s va contractar una agència de publicitat per fer una campanya sense precedents en el món de l’art, inclòs un vídeo amb aparicions de celebritats com Patti Smith i DiCaprio en què es qualificava l’obra de “la Mona Lisa masculina” i es destacava que era l’única pintura coneguda de Da Vinci encara en mans privades. Per als experts, l’estratègia de Christie’s marca una nova tendència en les subhastes d’art.

Abans de la subhasta, més de 27.000 persones van poder contemplar l’obra en un petit tour que va fer parada a Hong Kong, Londres, San Francisco i Nova York. Tot i l’interès que suscitava la pintura, en el món de l’art no tothom creia que l’obra es pogués vendre. Alguns experts mostraven dubtes per la deterioració de l’obra i qüestionaven la intervenció de Leonardo en l’execució de l’obra, que n’hi ha que atribueixen en bona part als seus deixebles. “La composició no ve de Leonardo”, assegura al New York Times Jacques Frank, historiador de l’art i especialista en aquest autor.

Tampoc feia esperar grans sumes la recessió del mercat d’art antic. De fet, Christie’s va incloure Salvator Mundi en la subhasta anual d’art contemporani i no en la d’art renaixentista, on li pertocava. “Ara els diners són a l’art contemporani”, ha assegurat al Guardian el marxant d’art especialista en vells mestres Philip Mould. “Els compradors d’avui ja no estan educats en l’art clàssic com fa trenta anys i no tenen paciència ni interès per l’art renaixentista. Se senten més còmodes amb artistes emblemàtics de finals del segle XX”. Tanmateix, Mould reconeix que Leonardo és un cas a part: “Parlem d’una deïtat en la història de l’art, no hi ha ningú com ell. No cal ser un endeví per adonar-se que si un plutòcrata xinès paga 110 milions de dòlars per un Basquiat, també ho farà per un Leonardo”. Tot i les especulacions, la identitat i nacionalitat del comprador són una incògnita.

Les obres d’art més cares de la història

Salvator Mundi

382,49 milions d’euros

2017

Nafea faa Ipoipo

262 milions d’euros

2015

Interchange

262 milions d’euros

2016

Els jugadors de cartes

212,53 milions d’euros

2012

Number 17A

170,02 milions d’euros

2016