Leonardo Padura: “Una novel·la de 22 euros equival al salari d’un mes d’un cubà”

BarcelonaLa narrativa de Leonardo Padura transita entre el gènere negre i l’històric: tan importants són les intrigues que ha de resoldre el policia retirat -i escriptor frustrat- Mario Conde com el retrat que construeixen de l’illa de Cuba, on l’autor va néixer el 1955. Padura va ser ahir a Barcelona per recollir el premi internacional de novel·la històrica Barcino. “Ni els guardons, ni els reconeixements, ni l’experiència et resolen el problema fonamental de començar a escriure una novel·la”, va dir l’escriptor de novel·les com Adiós Hemingway (2001), El hombre que amaba a los perros (2009) i La transparencia del tiempo (2018), totes a Tusquets.

Padura va assegurar ahir que el seu país ha canviat molt durant els últims anys: “Cuba té la rara condició que sembla que res canvia perquè el sistema polític i l’estructura econòmica essencial no canvien, però canvien moltes coses i sobretot la manera de pensar i d’actuar de les persones: és sobre això que escric”. L’escriptor també va lamentar que el país no importi llibres per qüestions polítiques, però especialment de caràcter econòmic. “Una novel·la que valgui 22 euros equival al salari d’un mes d’un cubà -va recordar-. Per a un lector espanyol, mexicà, argentí o equatorià és més fàcil accedir als meus llibres que per als lectors cubans”. Entre les nombroses distincions que Padura ha rebut al llarg de la seva trajectòria hi ha el premi nacional de literatura cubà (2012), l’Ordre de les Arts i les Lletres a França (2013) i el Princesa d’Astúries de les Lletres (2015). L’autor combina l’escriptura de novel·les amb assaigs com Yo quisiera ser Paul Auster (2015) i guions com el de Regreso a Ítaca (2014) i la minisèrie Cuatro estaciones en La Habana (2016). Actualment treballa en una novel·la sobre un metge cubà instal·lat a Barcelona becat per una universitat amb l’objectiu d’acabar els estudis com a neurocirurgià.