Leonard Cohen, torna el gran seductor
Leonard Cohen publica dimarts que ve l'àlbum Old ideas, el primer amb cançons noves des del 2004. El músic canadenc, de 77 anys, torna amb el seu etern poder de seducció i la veu més profunda que mai.
BARCELONA.Leonard Cohen va explicar la setmana passada a Londres que la gira mundial que va fer del 2008 al 2010 li havia donat l'energia necessària per seguir endavant. De fet, just després dels últims concerts va començar a treballar en les cançons que ara formen part d' Old ideas , el nou disc que es publica el 31 de gener. La paradoxa és que el retorn discogràfic de l'autor de Dance me to the end of world també cal agrair-lo a la mànager que li va robar més de vuit milions de dòlars.
Quan l'any 2004 Cohen va publicar Dear Heather , tot feia pensar que seria l'últim disc del canadenc. Tenia 70 anys i vivia còmodament d'un passat esplendorós. Però la vida és una capsa plena de sorpreses enverinades. Amb el disc a les botigues, Cohen va descobrir que la seva mànager, Kelley Lynch, li havia buidat la caixa. Lynch, amb qui Cohen fins i tot havia tingut una aventura l'any 1990, va fugir amb els diners. El més gran dels seductors, l'home que havia cantat sobre tots els misteris de l'amor i que el 1988, a la cançó First we take Manhattan , havia previst l'apocalipsi de l'11-S, no va saber veure la traïció de Lynch.
El pla B va ser tornar als escenaris. La notícia es va rebre com un gran esdeveniment, perquè feia quinze anys que el canadenc no oferia concerts. El resultat no va decebre. Dalt de l'escenari, Cohen mantenia tot el poder de seducció durant tres hores. L'home que ens robava les nòvies seguia en forma, recitant Famous blue raincoat amb la mateixa profunditat que tres dècades abans.
El nou disc és fill d'aquella gira i hereu del desengany. Les deu cançons d'Old ideas remenen el temari habitual: amor, sexe, fe i mort. Però hi ha una poderosa distància que fa que es mostri més irònic. A la primera cançó, Going home , parla d'ell mateix com si fos un personatge que li ha robat les idees. I a Come healing , ell, que sempre ha tingut molt present l'espiritualitat, es permet dubtar de Déu: "No ens mereixem la crueltat de la gràcia", canta.
El Cohen del 2012 assegura que ha renunciat a qualsevol convicció religiosa. De fet, ja fa temps que havia reconegut no ser prou fort per seguir un camí purament espiritual. Però és ara quan els seus dubtes són més punyents. "¿Per a qui és més apropiada la penitència, per a Déu o per a l'home? Qui té la culpa de la catàstrofe que estem vivint?, es preguntava fa uns dies a Londres. Ell mateix responia que no sap explicar per què, però ja no pot defensar res. "Potser aquesta és la idea més antiga: que no hi ha idees que paguin la pena", va dir.
Musicalment, a Old ideas hi ha una solemnitat de peces com el primer senzill, Show me the place , amb un coixí de cordes i veus, o com Amen , amb tocs de gospel i banjo. Però també hi ha moments més crus, com The darkness , un blues acústic contaminat per un riff d'orgue Hammond.
