LITERATURA
Cultura 25/04/2017

L’efecte Sant Jordi

Aparèixer als més venuts ajuda a saltar a l’estranger i a allargar les vendes, però no garanteix arribar viu a l’estiu

Núria Juanico
5 min
L’efecte Sant Jordi

BarcelonaDespuntar per Sant Jordi implica arribar al cim de la llista dels més venuts i apropiar-se d’un espai considerable als mitjans de comunicació i a les converses de l’endemà de la diada, sobretot entre els més aficionats als resultats del tradicional rànquing. Per a alguns títols, aquest efecte és un bitllet assegurat en direcció a la campanya d’estiu, mentre que en altres casos és un simple fet esporàdic i va lligat al final inevitable de la seva trajectòria. Editors, llibreters i agents literaris defensen que la llista dels més venuts genera un impacte al sector, sí, però que el seu efecte és breu i no sempre garanteix la supervivència dels triomfadors més enllà del 23 d’abril.

La fal·lera pels més venuts

La repercussió de Sant Jordi es nota la setmana següent

A les llibreries, l’efecte dels més venuts de Sant Jordi es nota, bàsicament, a partir del 24 d’abril. “Immediatament després de la diada, hi ha lectors que venen a buscar un títol en concret perquè apareix a la llista”, afirma Jordi Gispert, de la Llibreria 22 de Girona. Lluís Morral, de la Laie de Barcelona, també constata l’existència d’aquesta tendència, que “dura poc, uns 10 o 15 dies”, abans de tornar a la normalitat.

Tot i això, la repercussió del 23 d’abril no és sempre una garantia de continuïtat. Morral explica que “per a alguns llibres, Sant Jordi suposa la traca final”, de manera que a vegades sortir als més venuts no va lligat a sobreviure més enllà de la diada. Segons Gispert, això s’explica perquè “certs títols, com els de Jordi Basté i Òscar Andreu, es venen a partir d’un impacte mediàtic” que culmina el dia de Sant Jordi. D’altres, en canvi, aconsegueixen allargar el seu recorregut. Els dos llibreters creuen que Nosaltres dos (Columna) de Xavier Bosch i La vida que aprenc (Arcàdia) de Carles Capdevila, que encapçalen el rànquing d’aquest any de ficció i no-ficció en català, formen part d’aquesta segona categoria. “Són llibres amb lectors molt fidels, i això els ajudarà a seguir entre els més venuts després de Sant Jordi”, precisa Gispert. També els juga a favor que són autors del país i, per tant, que poden seguir alimentant la promoció dels seus llibres amb presentacions arreu de Catalunya. “Aquestes trobades són un impuls per a les vendes i reforcen el boca-orella”, assegura el director literari de Rosa dels Vents, Carlos Martínez, que enguany ha conquerit el podi dels més venuts amb Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau, situat a la tercera posició. Martínez creu que Sant Jordi ha sigut “el tret de sortida” per a aquest thriller literari.

L’embranzida cap a l’estiu

Coronar la llista de Sant Jordi pot ajudar a ser el llibre de l’any

Tenir plaça assegurada a la campanya d’estiu és una mica més fàcil si s’ocupa un bon lloc al rànquing de Sant Jordi. “La diada és una empenta per agafar embranzida cap als mesos de juliol i agost”, apunta l’editora de Columna, Glòria Gasch, que aquest Sant Jordi ha vist com tres dels seus autors es feien un espai entre els cinc més venuts de ficció en català (Xavier Bosch, Pilar Rahola i Rafel Nadal). Gasch posa èmfasi en el fet que, malgrat l’èxit, no es poden abandonar els llibres a la sort del mercat. “No baixaran les vendes de cop, però els editors hem de seguir-les alimentant. A l’estiu buscarem un equilibri entre les novetats i els títols de Sant Jordi”, avança. Per damunt de la promoció de cada segell, però, el boca-orella resulta cabdal per arribar als mesos de vacances. “Quan tota la gent que ha comprat aquests llibres se’ls hagin llegit, en parlaran. Això té un efecte, però no se sap quan passarà ni quant de temps pot durar”, analitza l’editora i assessora editorial Ester Pujol, que sentencia que “perquè un títol tingui una vida llarga, se n’ha de parlar i s’ha de recomanar”.

Amb tot, a molts els costa traspassar la frontera de l’estiu. Pujol destaca que aleshores els títols que venen de la diada hauran de competir amb un ampli catàleg de novetats, i això és un repte complicat. “Anys enrere, abans de l’estiu no es publicaven gaires novetats, però ara s’està trencant aquesta tendència”, indica l’editora. Els que travessin l’escull estival podrien escalar encara més amunt i coronar-se com els més venuts de l’any. “Sortir a la llista de Sant Jordi és un comodí, un suport”, diu Pujol, que certifica que els llibres que neixen durant la campanya del 23 d’abril “tenen més mesos per córrer, tot i que sempre et pots trobar una potència comercial forta de tardor que determini l’èxit de l’any”.

El salt internacional

Els editors utilitzen Sant Jordi com a garantia per vendre drets

Si bé la presència al rànquing de la diada no significa que automàticament el llibre guanyi temps de vida, sí que pot actuar com un petit trampolí per abraçar traduccions internacionals. El director literari de Rosa dels Vents explica que, per als editors de fora de Catalunya, “Sant Jordi és un petit miracle” amb el qual es pot mostrar l’acceptació d’un llibre per part del gran públic del país d’origen. “Serveix de garantia, dona un vot de confiança”, precisa Martínez. Gasch també indica que formar part de la llista “és molt valuós per fer el salt internacional”, i suposa “un incentiu per vendre els drets dels llibres”.

Ester Pujol ho equipara més amb una eina numèrica que pot propiciar les traduccions, però puntualitza que aquestes depenen de molts factors. “Les llistes hi influeixen, però res és determinant”, exposa. Anna Soler-Pont, de l’agència literària Pontas -que representa autors com Dolores Redondo i Rafel Nadal-és més taxativa. “Les llistes dels més venuts són cada vegada menys importants. Els lectors són sobirans, i no hi ha impacte més fort que el boca-orella”, afirma, i subratlla que “a fora, Sant Jordi no té cap incidència”. Tot i això, admet que a Catalunya el rànquing de Sant Jordi “dona visibilitat i desperta curiositat, malgrat que no és matemàtic: hi ha llibres que es venen molt i no hi surten”.

L’efecte comercial

El bon temps i el fet de caure en diumenge han ajudat a vendre

En termes de xifres, l’impacte comercial de la diada és evident. Jordi Gispert i Lluís Morral calculen que les vendes del 23 d’abril suposaran al voltant d’un 5% de la facturació total anual de les respectives llibreries. En altres establiments, aquest percentatge pot enfilar-se fins al 20%. “Aquest any han anat molt bé tant Sant Jordi com els dies previs”, reconeix el llibreter de la 22, que pronostica: “Tardarem a tenir una diada amb unes dades tan bones”.

En un línia similar, el llibreter de la Laie explica que la setmana d’abans del 23 d’abril, durant la qual s’ha desenvolupat la campanya, “ha sigut molt forta”. El bon temps i el fet que Sant Jordi caigués en diumenge han ajudat a assolir aquests resultats. Caldrà esperar a dijous per veure com queden definitivament les cartes, ja que serà aleshores quan el Gremi de Llibreters donarà a conèixer la facturació total de la diada i la llista definitiva dels llibres més venuts.

stats