Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Lawrence Foster: "No malbarateu l'Orquestra"

Retorn "Vaig marxar de L'Auditori amb una ferida i ja s'ha guarit" OBC "L'Orquestra està musicalment en un nivell molt alt i econòmicament molt baix" Cultura "És el moment d'invertir en el futur"

El director nord-americà Lawrence Foster torna a Barcelona per dirigir aquest cap de setmana el concert de l'OBC, de la qual va ser director titular durant sis anys. Des del 2005 que no venia a Barcelona i el seu retorn el fa amb l'extraordinària violoncel·lista Alisa Weilerstein, a qui ja va dirigir el 1998 a Barcelona en el debut europeu de qui aleshores era una nena prodigi de 15 anys.

Per què feia tant temps que no venia a L'Auditori?

Quan era director titular hi va haver algunes divergències artístiques i polítiques amb la direcció de L'Auditori. No vaig estar d'acord en com se'm va acomiadar i, simplement, en no haver-hi bones relacions no se'm va convidar més. Ara estic molt agraït a Pablo González [director de l'OBC] i a Fronçois Bou [el gerent] d'haver-me convidat perquè mentre vaig ser director titular vaig donar molt de mi mateix a l'Orquestra, a la ciutat i també als compositors catalans, sobretot Montsalvatge i Gerhard, i també vaig fer l'enregistrament d' El pessebre , de Pau Casals. M'emociona tornar, és molt important per a mi, perquè vaig marxar amb una ferida i ara s'ha guarit.

Com ha trobat l'Orquestra?

En molt bona forma, amb una sonoritat molt bella, molt homogènia i des del principi he estat molt agradablement sorprès. Ha estat realment un plaer treballar amb ells.

A causa de la crisi, l'OBC té 5 o 6 places no cobertes, i no sembla que hi hagi diners per contractar a ningú. Com veu la situació?

Espero que l'Orquestra es mantingui. Sempre hi ha hagut la contradicció que l'Orquestra està musicalment en un nivell molt alt i econòmicament molt baix, i és molt difícil persuadir els polítics de sostenir orquestres quan ni tan sols poden sostenir auditoris. Però aquests dies a Barcelona he vist grups de nens petits, de 6 a 8 anys, que venien a L'Auditori. I em pregunto què serà la vida en el futur si aquests infants no tenen la cultura del seu país ben representada. Cal fer conèixer al món sencer la meravella que hi ha aquí. L'Orquestra és com una joia: si tens or i el preu és baix no el venguis; fica'l dins el cofre, tot i que la gent tingui por de guardar-lo, i quan el preu pugi s'haurà revaloritzat. El mateix passa amb l'Orquestra. No malbarateu l'Orquestra ara. Salvaguardeu-ne la qualitat i quan les coses vagin millor estareu molt contents de tenir una orquestra de primera classe. I això es pot aplicar als museus, a l'educació, etc. Ara és el moment d'invertir per al futur.

¿Als Estats Units la crisi també ha afectat tant el món de la cultura?

Els Estats Units són un país molt gran, però generalitzant es pot dir que tant la música clàssica com el món de la cultura estan molt malament. Aquí hi ha moltíssima més gent, de qualsevol professió, que reconeix la importància que té la cultura. Allà hi ha molt poca gent a qui li interessi. Hi ha un nivell molt baix d'educació. Difícilment et diran on és Barcelona i si a les universitats preguntes contra qui lluitaven els Estats Units a la Segona Guerra Mundial no ho saben. No coneixen la pròpia història!

El programa que ofereix a L'Auditori inclou Montsalvatge i repeteix el Concert per a violoncel d'Antonín Dvorák amb Alisa Weilerstein.

Adoro Montsalvatge des que vaig venir a Barcelona, i a més era un bon amic meu. Em va ajudar molt mentre vaig ser aquí. D'ell tocarem Desintegració morfològica de la Xacona de Bach . I el concert de Dvorák és molt sentimental i va ser el debut d'Alisa Weilerstein a Europa, precisament a Barcelona amb l'OBC dirigida per mi, al Palau de la Música, fa 15 anys.

Per què ha repetit concert i solista per al seu retorn?

Volia fer un programa popular. Ella acaba d'enregistrar el Concert per a violoncel d'Elgar amb Daniel Barenboim, però jo preferia el de Dvorák perquè volia recordar aquell debut de fa ja tant de temps. A més, el concert de Dvorák és una simfonia amb molt de violoncel. És el més simfònic de tots els concerts per a violoncel a excepció, potser, del de Dutilleux, i això dóna molta satisfacció a l'orquestra a l'hora de tocar-lo. He fet un concert que permetés a l'Orquestra mostrar tot el potencial.

Què en pot dir d'Alisa Weilerstein com a intèrpret?

És la més gran violoncel·lista del moment. Tan simple com això.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF