L'ÚLTIM GRAN FESTIVAL DE L'ESTIU
Cultura 04/09/2011

L'aurèola surrealista de Dalí impregna l'Acústica de Figueres

Narcís Presas
2 min
L'aurèola surrealista de Dalí impregna l'Acústica de Figueres

FigueresEs tractava de celebrar la primera dècada de vida de l'Acústica de Figueres, i res millor que evocar la figura del geni empordanès més universal. Però esclar, Dalí era pintor i l'Acústica és música en estat pur. Però això no va resultar cap inconvenient perquè la trajectòria de l'artista també amaga un vessant literari poc conegut. I patapam! Ja tenim l'espectacle Salvador Dalí Canta . Una dotzena de veus d'allò més eclèctiques, algunes d'indissimuladament dalinianes, van interpretar ahir i divendres poemes compostos per Salvador Dalí acompanyats per l'orquestra de Pascal Comelade. La proposta havia de tenir per força un toc surrealista. I així va ser.

L'elenc d'artistes que va desfilar per la plaça Gala Dalí va ser imponent. Flamenc, rumba, pop, rock i cançó d'autor. Des d'Estrella Morente a Albert Pla, passant per Love of Lesbian. També hi va actuar la ballarina Sol Picó, i el trobador Enric Casasses va tancar l'espectacle recitant el provocador Manifest Groc de Dalí. L'espectacle Salvador Dalí Canta ha estat l'epicentre de la desena edició de l'Acústica, que s'ha consolidat com a referència musical de les acaballes de l'estiu. Divendres, mentre l'esperit dalinià destil·lava pels quatre cantons de la plaça Gala Dalí, la plaça de l'Ajuntament s'omplia per escoltar la Beth i Lax'n'Busto, i el nou escenari de la Rambla embogia amb Manel Fuentes i la Vella Dixieland.

Una nit de sexe i revolució

Pascal Comelade i la seva orquestra onírica van posar la banda sonora a l'espectacle. Entre cançó i cançó, Amanda Lear i Alice Cooper van apadrinar l'esdeveniment amb sengles vídeos creats ad hoc per a l'ocasió en què apareixien recitant els seus textos preferits del pintor empordanès. L'atmosfera daliniana es completava amb l'escenari, un auditori improvisat que mesclava el públic amb les escultures del pintor, la il·luminació i el vi de l'Empordà, que va amenitzar l'espera. Sol Picó va trencar el gel desprenent-se d'una armadura al ritme dels versos de Dalí. La van seguir Dolo Bertran (Pastora), Martirio i Amaral, que van interpretar, cadascuna a la seva manera, la lírica daliniana.

Gerard Quintana va fer pujar el ritme de la nit amb el Poema de les cosetes i el manifest La meva revolució cultural . El gironí va sintonitzar plenament amb Comelade i es va endur una de les ovacions més fortes de la nit. Els textos de Dalí versaven sobre la llibertat, la revolució, l'amor, el sexe i els somnis.

Ana Torroja, Kiko Veneno, Love of Lesbian i Estrella Morente també es van atrevir a musicar versos de Dalí. Aquesta última ho va fer compaginant la seva interpretació flamenca d' Oda a Dalí , de Lorca, amb el repic de les campanes de l'església de Sant Pere a la mitjanit. El zenit surrealista de la nit va arribar de la mà de Pau Riba i Albert Pla. El primer, que coneixia personalment el pintor, va oferir una performance amb el tema propi Una daliniana flor , mentre que el segon, amb bombetes al cap, es va mesclar amb el públic per recitar El gran masturbador . La traca final de l'espectacle la va signar un altre dalinià insigne, el poeta Enric Casasses.

stats