LITERATURA

‘Laura y Francisca’, de Laura Riding

Nicole d’Amonville Alegría, la traductora, fa una anàlisi del tot rigorosa del poema

Laura Riding (1901-1991) és una autora a l’altura de poetes com Ezra Pound i T. S. Eliot. En general resulta molt desconeguda, excepte si és presentada com algú vinculat a Robert Graves, amb uns trets que ens aparten de la seva vertadera essència.

Nicole d’Amonville Alegría, traductora de Laura y Francisca, responsable de l’edició i autora del pròleg, ens apropa a Laura Riding i fa una anàlisi del tot rigorosa del poema. Gràcies a dos encontres fortuïts, Nicole d’Amonville es deixa endur per la curiositat literària i emprèn l’aventura que dona lloc a aquest llibre imprescindible, fruit d’un treball precís, impecable, en què dona a cada passa tota la transcendència i erudició en el sentit més profund del terme.

L’any 1923 L. Riding comença a publicar els seus poemes a la revista The Fugitive, de la qual Robert Graves és subscriptor. El 1925 s’instal·la a Tennessee i passa a ser un membre més del grup d’editors de la revista. El compromís amb la seva obra i la seva actitud vital la separen dels seus col·legues.

“Una dedicación, una voluntad de conocer y dar a conocer, el conocimiento último, una voluntad de pensar, de ser, de verdad, de expresar, de vivir de forma articulada de acuerdo con las esencialidades de la existencia”.

La correspondència que va establir amb Graves com a lector/subscriptor dona lloc a una relació que la porta a Anglaterra amb l’objectiu de col·laborar en l’edició d’un llibre sobre poesia moderna. La relació dels dos escriptors va més enllà dels objectius literaris, es troben compartint la intimitat amb dues persones més i una crisi emocional porta Laura Riding a un intent de suïcidi.

El seu primer poemari a Europa fou editat per Leonard i Virginia Woolf a Hogarth Press.

L’any 1929 Laura Riding i Robert Graves s’instal·len a Deià. Aquest període mallorquí, que durarà fins al 1936, és molt productiu en l’obra de Riding. La parella porta a Mallorca la impremta, que els permet d’editar fora dels circuits literaris. Veuen la llum molts de llibres i la revista Epilogue. D’aquest període és el poema Laura y Francisca, del qual ens n’inclouen un facsímíl en la present edició.

El 1938 Riding i Graves viatgen als Estats Units. Laura coneix allà el que serà el seu company per a la resta de la vida, l’home que havia publicat una ressenya a la revista Time del llibre Collected Poems. Aquest poemari havia estat realitzat gairebé totalment a Deià. L’elogi de Jackson és rotund: “El llibre dels llibres de mitjan s. XX”.

La parella viu aïllada en un poble de Florida; es dediquen a l’agricultura, es desvinculen del sector editorial i s’enfronten a un projecte que els ocuparà exclusivament: elaboren un diccionari en el qual pretenen oferir “una única terminologia de la veritat”. Aquesta obra serà editada pòstumament el 1997.

Laura Riding és una dona a qui la història de la literatura no ha donat el lloc que li correspon, a qui han atorgat el paper de musa a l’ombra de Robert Graves; fins i tot quan s’ha editat en espanyol la seva novel·la Final troyano, diferents editors n’han considerat Robert Graves l’autor.

Nicole d’Amonville va viure la infantesa a Deià. El 1979 la família se’n va de Mallorca, però ella no deixa de visitar l’illa cada any, fins que s’hi instal·la definitivament l’any 2010.

El 2003, durant una de les visites, manté una conversa amb Beryl, la segona dona de R. Graves, per qui Nicole d’Amonville sent una gran simpatia. Beryl li parla amb molta admiració de L. Riding. Anys després, el 2010, N. d’Amonville passeja per Deià i es creua amb Francisca, una veïna. Francisca sent la necessitat d’explicar a Nicole els seus records: quan era una nina de 6 anys va ser admirada, estimada i protegida per Laura Riding. Amb aquestes dues trobades casuals, l’any 2012 D’Amonville s’enfronta a la tasca de traduir l’obra que ara tenim a les mans. Ens ofereix el facsímil de 1931, ens acosta a una autora que va viure a Mallorca. L’entorn i una nina de sis anys van inspirar un poema que és una obra clau en la producció d’una autora injustament ignorada, potser -com en tants casos- ignorada per la seva grandesa, ignorada pel compromís sincer i profund, una dona que citen els grans autors, però a qui els estudiosos i els editors han silenciat.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 24/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF