'Las brujas': adaptació descafeïnada de Roald Dahl
Anne Hathaway, desencadenada, encarna una Reina de les Bruixes de somriure grotesc
'Las brujas'
(2,5 estrelles)
Direcció: Robert Zemeckis. Guió: Robert Zemeckis, Kenya Barris i Guillermo del Toro a partir del llibre de Roald Dahl. 106 min. Estats Units i Mèxic (2020). Amb Anne Hathaway, Octavia Spencer i Stanley Tucci. Estrena als cinemes
"No et fiïs de les dones, qualsevol pot ser una bruixa", proclamava Roald Dahl en un dels seus llibres més populars, en què un nen i la seva àvia s'enfronten a aquestes terribles exterminadores de mainada ocultes sota una màscara de convencional feminitat. En aquesta nova adaptació, Robert Zemeckis trasplanta amb èxit l'acció a l'Alabama dels anys seixanta, de manera que l'àvia noruega que fuma en pipa es converteix en una iaia afroamericana, encarnada per Octavia Spencer, que educa el protagonista al ritme de la Motown. El director imprimeix al relat un aire clàssic que escau molt a aquesta primera part, la més reeixida de la pel·lícula. L'aparició de l'estol de bruixes que comanda Anne Hathaway i la conversió en ratolí del petit protagonista (Jahzir Kadeem Bruno) fan trontollar la proposta.
Nicolas Roeg mantenia en la seva versió, La maledicció de les bruixes, el to obscur del llibre. Els responsables de Las brujas, en canvi, alleugereixen aquell pòsit cruel tan atractiu de les obres de Dahl. En la seva reivindicable interpretació, una desencadenada Hathaway fa gala d'uns manierismes més grotescos que pertorbadors, en un registre ja present en un dels títols més insòlits de Zemeckis, La mort us escau tant, però que també encaixaria en qualsevol de les comèdies negres de Tim Burton. Tanmateix, el film transcorre a partir d'aquí com una comèdia familiar bufona però anodina, més propera a una variant descafeïnada de Stuart Little que a un llibre de Dahl.
