PATRIMONI
Cultura 14/04/2018

L’art sacre de Mallorca, en un recorregut de 20 anys de feina de conservació

‘Restauram el patrimoni religiós’ recull la tasca duita a terme durant dues dècades pel Taller de Restauració del Bisbat gràcies al conveni vigent entre la institució i el Consell de Mallorca

Aina Solano
5 min
L’art sacre de Mallorca, en un recorregut de 20 anys de feina de conservació

PalmaPosar en valor l’art sacre de la nostra illa i mostrar l’activitat en matèria de conservació i restauració que s’està desenvolupant en aquests béns culturals són els objectius principals de l’exposició Restaurant el patrimoni religiós. Es tracta d’una mostra organitzada pel Consell de Mallorca que recull la tasca duita a terme al llarg dels darrers 20 anys en matèria de conservació i recuperació dels béns patrimonials dels quals ha anat tenint cura el Bisbat de Mallorca a través del seu Taller de Restauració gràcies al conveni de col·laboració que manté amb la institució insular. L’exposició, ubicada a l’església de Sant Antoniet de Palma, fa visible la tasca i l’esforç que es fan des de les dues entitats pel manteniment i la preservació d’aquest patrimoni religiós, a més del compromís i la voluntat de recuperar la riquesa patrimonial de l’art religiós, que també explica part de la nostra història.

En la inauguració de la mostra, dimarts, es va destacar el gran patrimoni del qual és posseïdor el Bisbat de Mallorca, i és que moltes obres d’art religioses de l’entorn catedralici, monacal, conventual i parroquial de l’illa es crearen des de la litúrgia i la teologia cristianes com a instrument de catequització de la societat i, en ocasions, com a escenografies destinades al culte.

La producció a Mallorca

La producció artística de l’illa, des de l’edat mitjana fins ara, és testimoni de la riquesa i del coneixement del discurs que ha anat marcant les pautes de creació artística durant segles. Com ha detallat el Bisbat mateix, la importància de Mallorca dins la Corona d’Aragó i la seva situació estratègica dins les rutes artístiques de la Mediterrània “són qüestions a tenir en compte per entendre que l’illa ha estat una terra fecunda en matèria d’art que al llarg dels segles ha anat configurant un corpus patrimonial, ja sigui material o immaterial, de gran rellevància”.

A banda de la intensa tasca que s’ha duit a terme durant els darrers anys entre el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell i el Bisbat de Mallorca, la mostra reflecteix la feina i el compromís, a més de l’estimació per la cura del patrimoni d’ambdues institucions, una feina que es va materialitzar especialment durant el 2012 i el 2014 amb la creació de la Comissió Mixta amb representants del Consell i del Bisbat, destinada a la cura i el manteniment del nombrós conjunt patrimonial religiós mallorquí. Amb tot, la voluntat de les dues institucions per recuperar aquesta riquesa forma part del contingut de la Llei 2/1998 de 21 de desembre del patrimoni històric, que en l’article 99 -referit als plans insulars de gestió del patrimoni històric- recull que els plens dels consells insulars “aprovaran, cada dos anys, un pla d’objectius, amb el nom genèric de Pla insular de gestió del patrimoni històric, que establirà el conjunt d’actuacions i prioritats a l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió del patrimoni històric”.

Evolució pressupostària

Al llarg d’aquests 20 anys, gràcies al conveni bilateral entre Consell de Mallorca i Bisbat, s’han anat recuperant i promocionant moltes obres. En els primers anys, la institució insular hi destinava una subvenció anual de 60.000 pessetes; ara, i des de fa dos anys, el Consell dedica 180.000 euros a béns mobles, 60.000 dels quals són per a documentació i difusió, i 120.000 per a restauracions.

Pel que fa a nous projectes, el Consell ha anunciat que s’està treballant per obrir noves línies de col·laboració per recuperar els orgues històrics: “A Mallorca hi va haver durant segles mestres orgueners d’una trajectòria molt interessant, molt coneguts a Europa. L’illa és, com a territori, un dels indrets europeus que té més orgues per metre quadrat”, un fet que “la majoria de mallorquins desconeix”, perquè “molts estan en un estat deplorable de conservació”. Amb l’objectiu de recuperar tots aquests orgues, s’ha obert una nova línia d’ajudes de 100.000 euros, tant per a la recuperació material com també la immaterial”. Amb el mateix objectiu, es destinaran 130.000 euros per als estudis de recuperació de les marededeus mortes.

Obres subvencionades

Entre les obres documentades el 2017, hi ha els estudis preliminars del retaule major (anònim, s.XVIII) de l’església parroquial de Sant Bartomeu d’Alaró; del conjunt retaulístic i pictòric (diversos autors, s.XVI-XIX) de l’església de Sant Francesc de Paula de l’antic convent de Mínims de Campos i del retaule de Sant Francesc (s. XVI-XVII) de l’església parroquial de Santa Margalida, a més dels de les escultures de la Sibil·la i Profetes de la Casa Santa (anònim, s.XVIII) de l’església parroquial de Sant Nicolau de Palma. Pel que fa a les tasques de conservació i restauració realitzades en el mateix període pel taller del Bisbat, es troba l’escultura del Sant Crist (atribuïda a Gaspar Gener I, s.XVI) de l’església de l’antic monestir de la Concepció de Sineu; el sagrari (ànonim, s.XVII) de l’església de l’antic monestir de la Concepció de Sineu i les conservacions curatives del retaule major (desconegut, principis s. XVIII) de l’església parroquial de Sant Bartomeu d’Alaró i del conjunt retaulístic i pictòric (diversos autors, s.XVI-XIX) de l’església de Sant Francesc de Paula de l’antic convent de Mínims.

Admirar la bellesa

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, considera que l’actitud de l’Església en relació amb el patrimoni que té, la riquesa del qual aglutina prop d’un 80% dels béns culturals de l’illa, “ha de ser una actitud de generositat”, de “pensar que és un patrimoni que no és estrictament propi, que és un patrimoni que compartim”, i la propietat del qual “és un poc relativa”, ja que “ho hem rebut i no ens ho endurem; per tant, més que propietaris, hem de ser bons administradors”.El bisbe incideix que aquest patrimoni “és per admirar la bellesa”, perquè “la bellesa parla per si sola, perquè és art”, però va subratllar “el missatge que s’hi amaga darrere i que va més enllà del patrimoni material”, “un missatge que es va fer per transmetre la nostra fe a partir de les obres d’art els autors de les quals ja la varen voler transmetre així”.

Aquesta bellesa “per mi forma part de la transmissió de la fe, perquè la fe crea cultura i la cultura és un mitjà per expressar la fe, i estan molt vinculades una cosa i l’altra”.

A la presentació de l’exposició, el líder religiós es va referir, a més, a “la importància de tota la tasca que es pugui fer per mantenir el patrimoni”, una “tradició viva que hem rebut” i al gran significat que per al Bisbat té transmetre-ho,“perquè és fer que aquesta tradició viva continuïi per als que ens venen darrere”.

L’evolució d’un taller de restauració multidisciplinari

La conservació-restauració aplega totes aquelles mesures utilitzades per salvaguardar el patrimoni cultural tangible, assegurant-ne l’accessibilitat a generacions presents i futures, i engloba la conservació preventiva, la curativa i la restauració.

La necessitat de conservar aquest patrimoni motivà, el 1981, el bisbe de llavors, Teodor Úbeda, a crear el Taller de Restauració diocesà, que va ser dirigit des dels inicis pel prevere Miquel Garau i Cantallops, qui amb un grup de voluntaris inicià tasques de conservació del patrimoni religiós mallorquí. Després de passar per diferents etapes, el 1996 la direcció del taller va passar a mans de la restauradora conservadora Antònia Reig. De manera gradual, es va anar consolidant amb un equip de professionals i, posteriorment, amb els departaments d’Història de l’Art de Ciències Químiques de la UIB, es va crear el Grup d’Investigació del Patrimoni Artístic Religiós, des del qual es vehiculen projectes d’investigació aprovats pel Ministeri d’Educació i Cultura des de 1997.

Evolució

La directora del Taller de Restauració diocesà, Antònia Reig, subratlla “l’evolució” que ha experimentat el procés de restauració. “Ara també es documenten les obres”, i això “és tan important com restaurar-les”. “Hem de tenir tota la informació de la peça abans de restaurar-la”. Reig destaca la feina multidisciplinària que es du a terme en el procés, primer per part d’un equip tecnicocientífic i després d’un altre d’historicoartístic, abans de dur a terme la restauració de l’obra. El primer equip realitza una diagnosi de l’obra i l’altre, a partir dels resultats, proposa la restauració. Així mateix, incideix en la importància que té “la difusió”, perquè “és fonamental que els ciutadans coneguin quin és el nostre patrimoni i com està, ja que ens pertany a tots”, conclou.

stats