MEMÒRIA HISTÒRICA
Cultura 18/06/2011

L'art contra el feixisme

L'ARA regalarà, a partir de demà, els cartells amb més impacte visual de la Guerra Civil. Són onze obres imprescindibles, testimonis de la nostra història, dels millors artistes republicans.

Sílvia Marimon
2 min
L'art contra el feixisme

Barcelona.El 1937, mesos després que el general Franco s'aixequés contra el govern legítim de la República, el polifacètic Pere Català Pic va firmar el mític cartell Aixafem el feixisme . Considerada una de les millors fotografies publicitàries de la primera meitat del segle XX, mostra com una vulnerable espardenya (símbol dels treballadors) és capaç de derrotar el feixisme, avalat per l'omnipotent Alemanya nazi. L'impacte visual i el ressò internacional de l'esvàstica esquerdada sobre unes llambordes, que els lectors de l'ARA podran tenir de franc a partir de demà, va ser extraordinari. Un missatge clar i contundent i una gran obra d'art que no tenia res a veure amb els cartells retrògrads i grisos dels feixistes. El pare del fotògraf Francesc Català Roca va importar a Catalunya els corrents avantguardistes de l'època i la tècnica depurada i trencadora del dadaista Man Ray.

No és l'única obra d'art que l'ARA repartirà cada dia, de dilluns a divendres. Amb motiu del 75è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, el diari regalarà onze obres imprescindibles que expliquen un dels períodes més sagnants de la història de Catalunya. Carles Fontseré va ser un dels "soldadets del paper i de la tinta", com els descrivia la revista El Socialista, l'octubre del 1936, que va fer servir l'art contra les bales de Franco. Sota el crit de "Llibertat!" mostra un pagès amb símbols de la revolta, amb la falç alçada i símbols anarquistes, com un mocador vermell al coll i la bandera roja i negra.

Pràcticament es pot resseguir la història de la Guerra Civil mirant atentament aquestes armes de paper. El cartellisme, durant la contesa, va ser l'eina més eficaç i contundent. No hi havia pràcticament cap racó de Catalunya sense empaperar. Sense televisió ni cinema, i amb una població amb un alt percentatge d'analfabetisme, era la via més ràpida per arribar a la gent.

Amagats durant el franquisme

Ocults durant més de 30 anys de dictadura, els cartells van anar sortint a la llum després de la mort de Franco. A partir de diumenge, els podreu tenir a casa, amb els comentaris dels millors especialistes en història de la revista Sàpiens .

stats