MILLORA URBANA
Cultura 12/05/2012

L'arquitectura discreta que fa lluir la vida dels ciutadans

El Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà del CCCB és un observatori constant de la vitalitat de l'arquitectura. Enguany ha guardonat una obra a Eslovènia i una altra a Barcelona, al turó de la Rovira.

Antoni Ribas Tur
3 min
A dalt, una vista de Barcelona des del mirador del turó de la Rovira.   A baix, un dels trams de la renovació de les ribes del riu Ljubljanica a Ljubljana.

BARCELONAEls edificis icònics donen aires de marca a les ciutats on s'aixequen i molt sovint deixen en segon terme intervencions arquitectòniques públiques més discretes però que estan lligades d'una manera molt íntima a la vida dels ciutadans. "L'espai públic és un lloc d'intercanvi, és on s'escenifiquen les relacions col·lectives, a vegades pot ser gratificant i altres cops no", diu l'arquitecte Josep Llinàs. L'autor de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona va ser el president del jurat de la setena edició del Premi Europeu d'Espai Públic Urbà, que el CCCB atorga cada dos anys. Enguany, en lloc d'una obra se n'han guardonat dues ex aequo : la renovació de les ribes del riu Ljubljanica al seu pas pel casc antic de Ljubljana i els arranjaments del cim del turó de la Rovira. Tots dos treballs no busquen impressionar els ciutadans sinó parlar-los de tu a tu, de la seva memòria, del seu present i del seu futur.

"Són dos projectes molt diferents. Del primer hem volgut reconèixer la dimensió de les obres, la qualitat i la constància dels tècnics municipals. La reordenació del turó de la Rovira és una obra d'autor, però està lligada a moments molt especials de la història de Barcelona que no tenen res a veure amb la ciutat que es ven com a marca, sinó amb la Barcelona real, la que va patir la Guerra Civil i la que va rebre onades d'immigració. Estan entre l'impuls col·lectiu i l'obra excepcional", afirma Llinàs.

Exercicis de cirurgia urbana

Les dues obres premiades s'integren al lloc on són amb la precisió i la delicadesa amb què treballa un cirurgià. A Ljubljana diversos grups d'arquitectes es van coordinar el 2004 per integrar el riu dins la ciutat construint ponts, passarel·les, parcs i miradors en diferents punts al llarg dels més de dos quilòmetres del Ljubljanica que creuen la ciutat. L'objectiu de l'operació, que va tenir un pressupost de més de 20 milions d'euros, era millorar la qualitat de vida dels ciutadans i reactivar l'economia de la part vella de la ciutat.

Al turó de la Rovira, l'estudi Jansana, de la Villa, de Paauw i el de Jordi Romero han recuperat aquest indret com a mirador privilegiat damunt la ciutat i com a espai de la memòria col·lectiva. A més de la bateria antiaèria de la Guerra Civil que hi ha, els autors han preservat els terres i altres rastres que encara queden de les barraques que s'hi van construir a la primera meitat del segle passat. Des que va ser recuperat, el turó de la Rovira forma part dels espais gestionats pel Museu d'Història de Barcelona. "Els autors han respectat les diferents capes, molt modestes, que s'han acumulat en aquest lloc al llarg de les dècades", assenyala Llinàs. Aquesta reordenació, segons es pot llegir a l'acta del jurat, ha aconseguit que un espai tradicionalment marginal "hagi estat discretament inclòs en la totalitat de la consciència de la ciutat" gràcies a un tractament "delicat i elegant".

Premi a l'acampada del 15-M

"La salut de l'espai públic està en consonància amb la salut democràtica d'una ciutat", afirma Judit Carrera, la directora del premi. En aquesta edició, aquesta premissa fundacional del guardó s'ha materialitzat en una menció especial a l'acampada de la Puerta del Sol, una menció que no va estar exempta de polèmica durant les deliberacions del premi. "La qualitat d'aquesta intervenció s'ha de valorar fora dels criteris arquitectònics amb què es jutja l'espai públic -recorda Llinàs- però vam trobar una solució d'equilibri". D'aquesta manifestació del 15-M el jurat va tenir en compte per unanimitat que entén "l'espai públic com a continent físic o com a escenari de l'expressió cívica i social" i que "va donar peu al debat relatiu a la manera d'entendre els paràmetres que afecten l'arquitectura".

stats