Música
Cultura 18/07/2015

Lambchop, quan el silenci també parla

Els de Nashville recorden el disc ‘Nixon’ en un concert antològic a la sala Barts

Borja Duñó Aixerch
2 min

BarcelonaUna celebrada versió del 'Young americans' de David Bowie va servir per tancar el magnífic concert de Lambchop divendres a la sala Barts, dins del Grec. I Kurt Wagner, quan va pronunciar el vers 'Do you remember, your President Nixon?', estava fent una picada d’ull al seu disc 'Nixon' (2000), que s’acaba de reeditar en motiu del seu quinzè aniversari. La recuperació d’aquest treball impregnat de soul, encara considerat per molts el més important de Lambchop, ha motivat una gira recent i ha servit per retre homenatge a Marc Trovillion, exbaixista de la banda que va morir al 2014.

Sense nou disc per presentar, però amb amb un vast cançoner acumulat al llarg dels anys, els de Nashville van optar per oferir un concert antològic. A més de les cançons de 'Nixon', que van ocupar una tercera part del repertori, també van repassar peces de 'Thriller' (1997), 'Is a woman' (2002), 'Damaged' (2006), 'OH (Ohio)' (2008) i 'Mr. M' (2012). Un 'setlist' molt diferent, doncs, del que van oferir quan van visitar l’Apolo per presentar 'Mr. M', el seu últim treball fins al moment.

Disposats en semicercle, els cinc integrants d’aquesta gira de Lambchop van seguir Wagner amb tota la suavitat de què eren capaços, proposant una experiència auditiva molt diferent a la saturació dels sentits a la qual solem exposar-nos als festivals d’estiu. Folk, country i soul de cambra que no agredeix sinó que et convida a entrar-hi. No van fer res de nou, res fora del que es podia esperar d’ells, però un concert de Lambchop sempre té quelcom de curatiu. Els silencis amb què treballen, els espais que deixen entre els instruments fan que prenguis consciència de cada nota, cada petita pulsació. Amb aquest acompanyament tan subtil i amb el falset gairebé oblidat, Wagner no es limita a cantar, sinó que recita les lletres, modelant les paraules com si fossin petites escultures que, amb veu greu, parlen d'amor amb una mirada plena d'estranyesa.

Com fan sovint, Lambchop van optar per anar de menys a més i es van animar força cap al final, amb 'Your fucking sunny day', 'Up with people' i 'Young americans'. Pel camí, van fer broma i van recordar la primera vegada que van actuar a Barcelona, en un ja llunyà 23 de setembre de l’any 1996, quan a causa de la pluja van optar per actuar sense electricitat. Han passat gairebé vint anys d’aquell concert de la plaça del Rei i encara es recorda com un dels millors moments de la història del BAM. Kurt Wagner, que també se’n recorda, s’ha convertit en un mestre a l’hora de dosificar la seva música, ja sigui tocant desendollat, ja sigui tocant fluixet o no allargant l’actuació més enllà de l’hora i mitja. Sap que no s’ha d’omplir tot el buit, que el silenci també parla i que cal deixar la gent amb ganes de més. D’aquesta manera, potser hi tornarem.

stats