L’alegre lleugeresa del Ballet de Bordeus

TerrassaBallet de l’Òpera Nacional de Bordeus

CENTRE CULTURAL DE TERRASSA 18 DE MARÇ

Atrevir-se a coreografiar una obra magna com el Messies de Händel és ja per se un atreviment, però ballar-la acompanyat d’orquestra i cor en directe es podria considerar un esport d’alt risc. Aquesta és la proposta que el Centre Cultural de Terrassa va oferir aquest cap de setmana amb un resultat impactant.

Les veus, la música i la fisicalitat aèria dels ballarins van confluir en un tot al servei d’aquest oratori que descriu el naixement, la passió i la resurrecció de Jesús a partir de diferents fragments bíblics. Amb coreografia de l’argentí Mauricio Wainrot, la coreografia del Messies -escurçada a una hora i poc- té l’encert que no pretén descriure la música ni els textos de l’obra händeliana sinó que en transmet l’estat d’ànim amb una clara aposta per les parts més alegres, com l’anunciació i la resurrecció de Jesús.

La coreografia de Wainrot, creada per al Royal Ballet de Flandes l’any 1996, exigeix una gran tècnica i força física dels seus intèrprets, amb salts, elevacions de cames i elements acrobàtics i gimnàstics que no permeten el més mínim error. I els 22 ballarins i ballarines, molt joves, del Ballet de l’Òpera Nacional de Bordeus van impactar per la seva dansa neta i acurada, juganera i feliç, aparentment senzilla i lleugera. El blanc immaculat d’una escenografia buida, només potenciada pels efectes d’il·luminació, i el vestuari també completament blanc ajuden a transmetre aquesta sensació de lleugeresa.

La part musicocoral, interpretada per l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, la Coral Cantiga i els solistes Anna Tobella, Soledad Cardoso, Jordi Ricart i Josep Benet i dirigida amb mà experta per Jordi Casas, va rebre, encertadament, el mateix tractament protagonista que la dansa, de manera que si els ballarins escenificaven l’esperit de l’obra, músics i cantaires, situats just davant de l’escenari i tènuament il·luminats, n’esdevenien l’essència.