Publicitat
Publicitat

MÚSICA

L'actitud vitalista del nou disc de Dorian se'ls endú a Mèxic

El grup barceloní publica 'La velocidad del vacío' i marxa de gira

"Hi haurà Dorian per estona", diu Marc Gili, cantant i compositor del grup barceloní, que acaba de publicar el quart àlbum, La velocidad del vacío (Pias, 2013). "L'aposta va ser a vida o mort des del principi, quan fèiem 800 quilòmetres de carretera per tocar davant de deu persones", recorda. Aquella determinació els ha dut a consolidar una proposta d'essència pop i New Wave i contingut entre dramàtic i nihilista que ha connectat amb el públic mexicà. "Ja hem fet sis gires per Mèxic, però el primer cop hi vam anar amb una mica de por. Vam fer una gira amb Café Tacvba i Zoé, i tocàvem davant de 10.000 persones. En acabar el segon concert ja ens va sortir el contracte discogràfic allà. Va ser de pel·lícula", explica Gili. La pel·lícula tindrà una nova seqüela del 14 al 16 de març. Dorian faran tres concerts a Mèxic, un dels quals al Vive Latino, el gran festival de música independent del país.

L'any passat van passar més de tres mesos tocant a Mèxic, Xile i l'Argentina. Aquella experiència, part final de la gira de La ciudad subterránea (2009), alimenta La velocidad del vacío . A tall d'exemple, Gili parla de la influència de José Alfredo Jiménez, per "la manera tan crua i directa que tenia d'explicar les coses un senyor que no va anar ni a l'escola" i que Gili considera "un dels cinc millors lletristes en espanyol". Més explícit és el rerefons d' El temblor . "Vam anar a Oaxaca i ens va enxampar un terratrèmol", diu sobre l'origen d'una cançó que també recull vivències del final de gira a Buenos Aires, com ara el ressò de la literatura de Julio Cortázar. El pensament d'un altre argentí, el poeta Roberto Juarroz, és molt present en el disc. "Té uns versos espectaculars, parla molt sobre el buit i la seva obra està darrere del títol del disc", reconeix Gili.

El cantant de Dorian veu La velocidad del vacío com l'inici d'un "nou cicle". "El títol em va venir al cap a través de la constatació que a la societat contemporània el buit s'expandeix a gran velocitat", diu. La falta d'alternatives pot dur al nihilisme del disc anterior, però també a la confrontació i a una actitud més vitalista. " La ciudad subterránea era un cotxe a punt d'estimbar-se contra una paret, i ara veig un cotxe que surt de l'autopista per on van la resta de cotxes, s'escapa per un caminet i se'n va per l'horitzó -argumenta-. És el que en filosofia se'n diu la desocupació de l'ordre . Ja que no puc acabar amb l'Església o amb el neoliberalisme, construiré la meva pel·lícula. I en no pensar en això, ho aniquilo i desapareix. Anem a viure a les esquerdes del mur".

Els llibres que ens fan grans