LA MÚSICA DE L'11 DE SETEMBRE
Cultura 12/09/2011

L'accent simfònic de la Diada

Borja Duñó
2 min
El pianista Daniel Blanch va arrencar el primer bravo per Hispania de Jaquim Cassadó en el concert que tancava el Festival Mas i Mas.

BarcelonaEl pianista Daniel Blanch va ser el primer a arrencar un bravo de les primeres files del Palau de la Música. Acabava de culminar una gran interpretació de la fantasia per a piano i orquestra Hispania , de Joaquim Cassadó, que no s'havia escoltat en directe des de la mort del compositor l'any 1926. La sensualitat de l'obra, d'aires espanyols, obria una vetllada que va rescatar de l'oblit obres de compositors catalans llargament silenciades, amb la simfonia Nova Catalònia , de Joan Manén, com a eix central.

El concert, revestit de la solemnitat obligada per la Diada i amb assistències oficials com les de l'alcalde Trias i el conseller Mascarell, va estar marcat per la presència de tonades populars catalanes. És el cas de les tres cançons tradicionals ( El rossinyol , La filadora i Els contrabandistes ) que Manén va adaptar per a soprano i orquestra de corda. Les va cantar Beatriz Jiménez, que també va posar veu a la sardana En el Vallespir , un dels fragments més coneguts de Cançó d'amor i de guerra , del compositor Rafael Martínez Valls.

L'orquestra Camerata XXI, dirigida amb gran ímpetu per Xavier Puig, va rebre una forta ovació abans de rematar la primera part amb una altra obra de Martínez Valls, el fragment Déu meu, senyor, mireu-me dissortada de la popular sarsuela La legió d'honor , i amb La santa espina , interpretada tal com es va estrenar l'any 1907.

A la segona part es va interpretar la simfonia Nova Catalònia , veritable reclam de la nit. Composta pel virtuós violinista Joan Manén a la tendra edat de disset anys, l'obra està farcida de melodies populars catalanes ( El desembre congelat , El cant dels ocells i El gegant del pi , entre d'altres) i té Els segadors com a tema principal. Potser massa segadors, tenint en compte que l'altre plat fort de la nit era l'estrena de la seva adaptació simfonicocoral. Amb Xavier Puig dirigint i un públic visiblement emocionat, la càrrega simbòlica de la nit es va consumar amb el sentit Cant de la senyera .

stats