Publicitat
Publicitat

L'ESCANDALL

LaPerla, a Manacor, clar

La companyia teatral que lidera Oriol Broggi té el teatre de la capital del Llevant mallorquí com a cordó umbilical amb nosaltres

LaPerla29.- La companyia teatral que lidera Oriol Broggi té el teatre de Manacor com a cordó umbilical amb nosaltres. La fira manacorina és el nostre nexe d’unió amb els espectacles que neixen a la gòtica Biblioteca Nacional de Catalunya, un espai incomparable, un valor afegit amb molt pes específic, un IVA que s’agraeix, però tot i així és evident que el bessó va més enllà de l’habitacle i la fira que està a punt de començar, el proper 30 de setembre, en serà el tret gros de sortida, amb l’enèsima versió d’ Art, de Yasmina Reza, amb l’única diferència que és en català i que, com no pot ser d’altra manera, protagonitzen tres primeres espases: Pere Arquillué, Frances Orella i Lluís Villanueva, dirigits per Miquel Gorriz. Tornant als ‘perlistes’, s’ha de dir que hi tindran presència per partida doble. Per una banda, dia 7 d’octubre s’hi representa Boscos, de Wajdi Mouawad, brutal, colpidora; i, per una altra, L’hostalera, de Carlo Goldoni, en versió i direcció de Pau Carrió, de qui ahir parlava en comptes de Nit de reis, mentre que a l’obra en qüestió ja havia fet un paper quan la varen estrenar en el marc incomparable, i aquest ho és de veritat. La pregunta és si hi haurà macarrons o no. No és senzill, però res és impossible.

Dit això, la pretensió d’aquest escandall no era parlar de la Fira de Manacor, que ja n’hi haurà temps i ganes. Es tracta gairebé de fer una súplica després d’haver vist la versió que ha dirigit Oriol Broggi d’una de les icones lorquianes, Bodas de sangre, encarregada de tancar la temporada anterior i obrir l’acabada d’iniciar, amb el cartell d’entrades exhaurides a les quinze funcions. La tornaria a veure ara mateix i per això m’agradaria també poder veure-la aquí, perquè és un clàssic, perquè és una meravella en tots els aspectes. No és novetat dir que hi ha música en directe, a càrrec de Joan Garriga, acompanyat per Marià Roch i Marc Serra. Tot tipus de música, versions amb segell propi, que comença amb Chopin i acaba amb Camarón amb la no menys icònica La leyenda del tiempo, que tanca l’espectacle i fa embogir, encara més, els entusiasmats espectadors. Entre una música i l’altra, de tots els colors i ritmes, fins i tot alguna que em va recordar Ry Cooder a París, Texas, de Wim Wenders, o la versió de Nana del caballo grande. El cavall, de nom Juguetón, també n’és protagonista, molt protagonista, muntat per Montse Vellvehí, encarnant la raó de ser de la tragèdia, l’amor prohibit i mai esvaït, aquest que és turment i joia, que no té abans ni després, sempre és ara i aquí, allà on sigui. La passió secreta que va viure i descriure de manera impecable Federico García Lorca, i amb la qual Broggi ha impregnat la Biblioteca amb un grup d’actors i actrius que van mutant i fins i tot intercanviant els seus personatges. Així, Clara Segura és la Lluna, la mare i la núvia, i Nora Navas és la Mort, la mare i l’esposa, en una autèntica exhibició de talent interpretatiu dins una atmosfera en la qual drama i poesia van indefectiblement lligats, sense cap esquerda. Un cop de teatre elevat a la màxima essència i potència que, acabades les seves representacions a Barcelona, comença la gira per la geografia peninsular. Les Balears també existeixen.

Etiquetes