BarcelonaUna cua de les que fan goig envoltava l'Apolo. Eren les 1.100 persones que havien esgotat les entrades del Love is back , un concert solidari per comprar una esquena nova a la cantant d'Anímic, Louise Sansom. Una parella de senyors grans s'exclamaven: "Aquests no van a Los Morancos". No, aquests anaven a un minifestival amb un cartell de luxe, moguts per una bona causa. I per a algú que volgués posar-se al dia de quin és el pop més interessant que es fa actualment a Catalunya, la nit de dijous suposava una autèntica immersió: difícilment es podrà veure en un mateix escenari una concentració de talent com la que s'hi va passejar durant gairebé tres hores.
Van començar els Bedroom amb el seu pop intimista i crepuscular, que en alguns moments va quedar ofegat per la xerrameca dels assistents. Amb la piruleta a la boca que els havien repartit a l'entrada, molts celebraven el petit miracle que havien obrat entre tots o comentaven el joc de paraules amb què s'havia titulat el concert.
De seguida s'hi van afegir els Anímic i es va veure que la cosa aniria de col·laboracions. La Louise semblava una persona nova, estava radiant i va parlar amb la seva extraversió habitual, però va ser el seu marit, Ferran Palau -també d'Anímic-, el que va pronunciar les paraules d'agraïment més emocionants: durant vuit anys, ell també havia patit els mals d'esquena de la Louise.
A una raó de dues o tres peces per cap, van anar passant per l'escenari Maria Rodés, els mateixos Anímic -que van presentar dos magnífics temes inèdits del seu pròxim disc-, els sorprenents Seward, el duet que formen Raül Fernández (Refree) i Sílvia Pérez Cruz, el supergrup de Ferran Palau -amb Jordi Matas, Jordi Lanuza, Pau Vallvé i Refree-, la col·laboració d'Enric Montefusco amb Anímic, l' Adelante Bonaparte que va interpretar amb una versió mínima de Standstill (ell i Ricky Falkner), el trio format per Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo i Mau Boada d'Esperit! i, finalment, l'experiment orgiàstic dels Mishiza! (Mishima i Za!) un final de festa lúdico-festiu amb exercicis d'improvisació dirigida i gags musicals que incloïen una versió de Sabrina.
