LITERATURA

Ko Tazawa, atrapat a Catalunya

El catalanòfil nipó va ser proclamat aquest dimecres soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 

El catalanòfil nipó Ko Tazawa, traductor del Tirant lo Blanc -hi va dedicar 10 anys-, però també de Jesús Moncada, Sánchez Piñol o Espinàs, i autor del best seller divulgatiu Catalunya i un japonès (1993), va ser proclamat aquest dimecres soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Tazawa ja fa anys que va ser seduït per la cultura catalana, a la qual s’ha dedicat amb una passió discreta. Dimecres, coincidint amb el reconeixement, a part de seduït i honorat, estava literalment atrapat a Catalunya: a causa del tifó que ha assolat Osaka, li han anul·lat dos vols per tornar a casa. Per postres, durant l’acte a l’Institut Ramon Llull va caure un xàfec que no era un tifó però per moments ho semblava.

Entre el públic, a més d’alguns dels seus deixebles, hi havia des de l’escriptor Joaquim Carbó -que durant anys va enviar el Cavall Fort al Japó per a en Yu i en Kei, fills del Ko i la seva esposa Yashiko, també ella filòloga i catalanoparlant- fins al matrimoni Pujol-Ferrussola, la connexió Queralbs amb els Tazawa, que tenen casa al poble del Ripollès, on passen els estius i on un dels seus fills s’ha casat. També hi han estat aquest any, malgrat que el juliol passat van operar l’escriptor i traductor d’un càncer de còlon. Vist el seu bon humor, serenitat i bona cara, ningú ho diria.

A la taula, per fer els honors, hi havia la presidenta de l’AELC, Bel Olid, l’escriptor i amic de Tazawa Joaquim Pijoan -casat amb una japonesa-, l’editor de Lapislázuli Jon Viñaspre i la poeta Montserrat Costas. Pijoan, que ha ajudat Tazawa en alguna de les seves traduccions literàries del japonès al català, va destacar especialment la seva versió del Tirant, fruit d’una “dedicació i un talent titànics”, i el seu diccionari japonès-català i català-japonès, “una feina descomunal” pròpia d’un “Joan Coromines nipó”. “No rigueu, que és cert!”, va dir renyant el públic amb simpatia, mentre a fora tronava i llampegava. El basc Jon Viñaspre (que en col·laboració amb l’ARA, on Tazawa publica articles d’opinió, va publicar el seu impactant dietari del tsunami de Fukushima, i que ara tira endavant una col·lecció de clàssics japonesos traduïts al català pel mateix Tazawa) el considera “un gegant com a intel·lectual i com a persona”. I Montserrat Costas va recordar “la minuciositat i perfeccionisme” del tàndem Tazawa-Pijoan a l’hora de traduir el seu poemari La murga, que un dia va presentar a Tòquio als alumnes universitaris del Ko: “Uns alumnes tan excepcionals, avançadíssims, no podien sinó tenir un professor excepcional”.

Sí, excepcional. Quan aquest estiu el Ko em va regalar una edició de luxe del seu Tirant, no m’ho podia creure. Em sap greu tenir un llibre que mai podré llegir. Però el conservaré com un tresor, testimoni de la seva estima a la nostra cultura: ell atrapat per Catalunya, nosaltres atrapats per Ko Tazawa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF