Cinema

'Klaus': Una fallida animació sobre els orígens de Santa Claus

Crítica de la primera producció animada de la divisió espanyola de Netflix

Direcció: Sergio Pablos. Guió: Sergio Pablos, Zach Lewis i Jim Mahoney. 97 minuts. Espanya (2019). Amb veus de Luis Tosar, Quim Gutiérrez i Belén Cuesta.

A Klaus, la improbable amistat entre un carter destinat a una illa en els confins del món i un solitari llenyataire amb un talent especial per construir joguines serà l'origen de la llegenda de Santa Claus. Si aquesta breu sinopsi sembla confusa, és perquè el guió d'aquesta aposta de Netflix per l'animació espanyola també ho és. El film compta amb credencials de prestigi: està dirigit per Sergio Pablos, creador de la idea original de Gru, el meu dolent preferit, i manufacturat en el seu estudi d'animació, The SPA Studios, però això no evita que caigui en una certa indeterminació.

L'arribada del carter a aquesta illa habitada per dos clans enfrontats està caracteritzada pel to sinistre i un inspirat humor negre, així com una expressiva i tenebrosa direcció d'art i disseny de personatges (com aquesta eixuta anciana que lidera un dels clans). Però tot això es va diluint segons avança la trama cap a un reconfortant relat nadalenc en què la lliçó moral –"un acte de generositat sempre en provoca un altre"– és repetida diverses vegades. A les variacions de to i les derives del guió –que conté un espectral i desconcertant gir final– tampoc hi ajuda una animació que, malgrat l'interessant disseny dels personatges secundaris, mostra les seves mancances en la impersonalitat dels protagonistes i en certa pobresa de detalls en fons i localitzacions.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF