Mini entrevista
Cultura 14/03/2011

Katie Melua

2 min
Katie Melua

La britànica d'origen georgià Katie Melua presenta dimecres que ve a l'Auditori el seu últim disc, The house. A anys llum del seu embafador èxit Nine Million Bicycles, la cantant de 26 anys demostra que el canvi de parella li ha anat bé: per primera vegada ha deixat una mica de banda el seu descobridor (i encara manàger), Mike Batt, per posar-se en mans de William Orbit, entre d'altres, productor del Ray of light de Madonna, i de Guy Chambers, coautor d'algunes de les cançons més conegudes Robbie Williams. Melua sona molt més moderna.

Per què ha decidit canviar d'equip?

He fet tres discos amb el mateix equip, i després d'una col·lecció, crec que Mike Batt i jo havíem arribat al cim de la nostra col·laboració i tenia ganes de fer alguna cosa diferent. No et pots encallar i preocupar-te per agradar a tothom. Però tampoc em sembla que hagin estat grans canvis; pot ser que es notin, però l'essència és la mateixa.

Creu que amb aquest últim treball ha crescut com a músic?

Sí, esclar. El millor és que guanyes confiança en tu mateixa, i la confiança et permet ser una mica més salvatge. Guy Chambers em va ensenyar que, encara que el tema d'una cançó sigui molt dur, el procés ha de ser fàcil i lliure. T'hi has de divertir, perquè la música ha de fluir.

En aquest nou disc s'ha involucrat molt més en la composició...

Amb els compositors acostumem a treballar al 50%, però en els altres discos no havia coescrit tantes cançons com en aquest. Crec que depèn de amb qui treballi, cadascú té un mètode diferent. En Guy és capaç de fer una cançó de qualsevol idea boja que potser no sé ni expressar.

El començament de The Flood recorda a una cançó tradicional georgiana...

La inspiració va sorgir durant un any sabàtic. The house va ser la primera cançó que vaig compondre i que em va permetre entrar dins meu. Quan mires cap endins no és que hi trobis foscor, perquè la foscor sempre hi és. Simplement, l'acceptes. La superfície de The flood pot ser fosca, però el missatge subjacent de la cançó és d'amor i de llibertat.

Què veuran els seus fans dimecres vinent?

És un espectacle molt adult. Encara que tingui elements propis de la música electrònica, el disc el vam enregistrar amb el mateix grup de sempre, així que no és gaire difícil de portar-lo al directe. Treballo amb un pedal per crear harmonies amb la veu, però a estones només sóc jo amb la guitarra acústica. I també ballo. No gaire bé, però ballo.

stats