ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 07/01/2013

Karl Valentin: l'humor corrosiu del fracàs de viure

Juan Carlos Olivares
3 min
01. Asunción Sanz i Íñigo Núñez interpretaran Absurdos instantes al Tantarantana. 02. L'escultura de Karl Valentin a Munic.

BARCELONAViktualienmarkt de Munic. Dos-cents anys de mercat de proveïments a quatre passos de la Marienplatz, amb el seu nou ajuntament neoclàssic i el carilló que és la Meca dels viatgers de la tercera edat. És una plaça-mercat que es debat entre preservar la tradició -pulcrament reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial- o deixar-se portar per les necessitats instantànies del turisme. Com la Boqueria barcelonina.

Aquest és l'escenari d'un panteó secret. Entre parades de menjar, flors i sucs, cabanes-cafeteria i xiringuitos de salsitxa i cervesa, sota arbres de fulla caduca, se sent la remor de diferents fonts. Sobre sis d'aquestes fonts hi ha escultures de bronze d'una mida més aviat discreta. Les escultures reprodueixen actrius i actors, cantants i músics del teatre popular bavarès: Elise Aulinger, Ida Schumacher, Weiss Pferdl, Roider Jackl. Hi falten els dos més importants per la seva relativa projecció més enllà de les fronteres de Baviera: Liesl Karlstadt i Karl Valentin, parella artística durant més de vint anys.

Ella (baixeta i rabassuda) va obtenir la seva estàtua el 1961 i Karl Valentin (llarg i eixut) va pujar a la font el 1953. Aquesta obra de l'escultor Ernst Andreas Rauch va ser mutilada el 2010. En va desaparèixer la mà esquerra. No la van trobar mai. Un cop restaurada, Valentin torna a centrar l'atenció amb un rostre que és tot pell i ossos. Una testa cadavèrica. Com si la naturalesa hagués copiat els busts-ganyota de Franz Xaver Messerschmidt. Un altre muniquès gens convencional. Un semblant raonable que es fa especialment visible en la coneguda foto de Lotte Jacobi. Un rostre modelable fins a l'extrema caricatura, com el seu cos filiforme, desllorigat, desmanegat.

El còmic aplicava aquesta desconstrucció física al seu anàrquic ús del llenguatge. Un autor i actor autodidacte (fuster abans que còmic) que va fer de la sàtira, l'humor incisiu -amb la punta lesiva sempre dirigida contra ell mateix- i el pessimisme reivindicatiu un vehicle per denunciar la impossibilitat de salvar-se de tots els contratemps que presenta cada minut la vida. En qualsevol nimietat hi trobava la llavor del fracàs i la catàstrofe. Un Kafka de l'humor antiburocràtic. Encara que els seus hagiògrafs el relacionen amb el dadaisme i l'expressionisme, ell preferia ser només un còmic, un ciutadà feliçment emprenyat, empresari de la paraula i emprenedor de projectes llunàtics i ruïnosos com el Panòptic de l'Absurd, una sala d'exposicions dedicada a posar a prova els nervis del visitant amb continguts que superaven en provocació guinyolesca els ready-made de Marcel Duchamp.

Admirat per Bertolt Brecht

Entre els admiradors, col·laboradors i amics de Valentin, Bertolt Brecht. Relata Walter Benjamin que el mateix Brecht reconeixia que el seu concepte del teatre èpic va néixer per la influència del treball i les premisses dramàtiques de Valentin. Segons Benjamin, durant els assajos d' Eduard III a Munic el 1924, Brecht no aconseguia trobar la solució per a l'escena de la batalla que ocupa pràcticament tot el segon acte. Desesperat, finalment es va dirigir a Valentin -que assistia a l'assaig- per demanar-li consell: "Digues-me, quina és la veritat d'aquests soldats? Què els passa?" Valentin va contestar: "Estan pàl·lids, morts de por, això és tot". Brecht va afegir: "Estan cansats". El dia de l'estrena, els soldats van aparèixer amb la cara coberta d'una espessa capa de talc, marcant tot el to de la producció. Encara que costi separar el seu teatre de la seva personalitat escènica i topi amb la dificultat de traslladar el seu anarquisme dialectal a altres idiomes, el valor crític del seu humor mereixeria més atenció entre els rastrejadors de nous incentius teatrals, sobretot en un panorama -com el nostre- tan necessitat de la denúncia còmica solvent, als antípodes del costumisme fàcil dels monòlegs d'avui dia.

'Absurdos instantes' a Barcelona

El 2008 es va presentar a Terrassa un muntatge que incloïa, entre altres autors, textos de Valentin. Ben poca cosa perquè el llargarut còmic bavarès deixi de ser un il·lustre desconegut. A l'espera que neixi un projecte català -potser trobarà espai en el nou concepte de teatre popular que defensa Xavier Albertí al capdavant del TNC- se'n presenta en els pròxims dies una breu oportunitat al Teatre Tantarantana de Barcelona. El cicle Complicitats en Xarxa inclou el dies 16 i 17 de gener la producció Absurdos instantes , de la companyia andalusa Síntesis Producciones, basada en textos de Karl Valentin que, amb Liesl Karlstadt, posaven a prova l'existència del matrimoni. Una desgràcia com qualsevol altra.

stats