ART
Cultura 14/06/2018

Kader Attia combat a la Miró el llegat del colonialisme

Obre l’exposició de l’últim guanyador del premi Joan Miró

Antoni Ribas Tur
3 min
Kader Attia combat a la Miró el llegat del colonialisme

BarcelonaKader Attia va néixer a França el 1970 i va créixer entre París i Algèria. Les històries de la guerra d’Algèria que va sentir de petit el van marcar, i més endavant va convertir les ferides del colonialisme i la reparació històrica en les línies principals de la seva obra. “L’art és el que ens queda per reunir-nos i compartir emocions i idees”, afirmava ahir Kader Attia a la Fundació Joan Miró, que avui obre l’exposició que correspon a aquest artista com a guanyador del sisè premi Joan Miró.

“L’emoció es comparteix, no té fronteres”, diu Attia. L’exposició, titulada Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real, inclou una quinzena d’obres, algunes de les quals són de nova producció. A l’artista no li agrada explicar totes les històries que conté cadascuna d’elles i tampoc hi ha gaire informació al llarg del recorregut, perquè vol que els espectadors s’hi endinsin a partir de l’impacte inicial. “Em sembla molt excitant descobrir una obra i perdre el control d’un mateix i de la comprensió d’una obra. Una obra d’art s’experimenta d’una manera íntima”, explica l’artista.

Attia està establert entre Berlín i Algèria i reclama un món de ciutadans “híbrids” culturalment. “Ja no som monoculturals”, subratlla, abans de posar com exemple el seu fill de sis anys, que parla alemany, francès i una mica d’àrab. Kader Attia sí que reconeix que una obra central dins la mostra és Herois ferits, on dona veu a col·lectius d’immigrants i refugiats barcelonins que denuncien, entre altres temes, les dificultats administratives per obtenir la nacionalitat espanyola. També hi intervé Ester Quintana, que va perdre l’ull esquerre per l’impacte d’una bala de goma durant una manifestació, per denunciar que actualment hi ha una “regressió que es pot qualificar de feixista”. Abans d’ Herois ferits,Attia ja havia treballat amb col·lectius de transsexuals i transvestits que arriben a França i que no aconsegueixen legalitzar la seva situació.

Poder-se expressar té un efecte catàrtic que Attia vol aconseguir tant amb les seves obres com amb l’altre vessant de la seva feina, com a fundador de l’espai parisenc La Colonie. “Hi ha una continuïtat, però el context és totalment diferent. La representació visual és la gramàtica de les exposicions, i La Colonie és un espai de debat que va tenir com a primer objectiu crear un espai on persones que no són escoltades pels mitjans i l’àmbit econòmic poguessin expressar els seus testimonis de caire polític, com els de la massacre d’algerians a París l’octubre de l’any 1961. Aquests testimonis no els trobaràs en el camp acadèmic, perquè hi ha una certa colonització del debat, perquè la veu és una autoritat”, diu sobre La Colonie, que és també un espai de llibertat.

Visibilitzar les cicatrius

Un element recurrent en les peces de Kattia són els objectes trencats arreglats amb grapes, com a mostra d’unes societats tradicionals on no s’esborraven les marques de les ferides com a l’Occidental. “Reparar un objecte per tornar-lo a la forma original implica esborrar la ferida per sempre -explica Kattia-. La ferida està lligada a la reparació per sempre”. Per a l’artista, deixar les ferides a la vista obre el camí a curar-les. “La nostra manera de mirar està filtrada pel patrimoni de les ferides dels nostres ancestres”, diu.

Kader Attia treballa com un antropòleg i un investigador. Per exemple: a la peça que obre la mostra, feta amb cuscús, reivindica la influència no prou reconeguda que l’arquitectura de la ciutat algeriana de Ghardaïa va tenir en Le Corbusier i altres arquitectes pioners del racionalisme. “Repares una societat retirant-ne el vel de la certesa del pensament modern, que és una eina per imposar la seva potència sobre els altres”, conclou Kattia.

stats