Cultura 22/09/2019

Jutges al servei de Franco: «‘Somos la milicia togada’»

Molts dels jutges eren monàrquics i, per tant, no tenien gaire simpatia pel règim republicà

S.m
2 min
Acte de constitució dels membres del Tribunal de Menors de Barcelona.

BarcelonaNosotros constituimos la milicia togada en tensión permanente para promover y procurar la justicia donde y cuando sea menester ”, va assegurar en un dels seus discursos Felipe Clemente de Diego Gutiérrez, president del Tribunal Suprem del 1938 fins al 1945. Els jutges, segons Clemente de Diego, estaven al servei del Caudillo. Amb la dictadura, el 60% dels jutges van ser admesos sense sanció, un 20% amb sanció i només un 10% van ser apartats de les seves funcions. No és una xifra gaire alta de càstigs si es compara amb altres administracions. A l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, segons l’estudi que va fer l’historiador Marc Gil, es van obrir 7.100 expedients, 2.327 funcionaris van ser incoats i 917 van ser destituïts.

“La República no va tenir temps de canviar el cos judicial, va apartar del cos només un 6% o un 7% dels jutges -explica Vázquez Osuna-. Les democràcies són sempre més generoses que les dictadures”. Molts dels jutges eren monàrquics i, per tant, no tenien gaire simpatia pel règim republicà. Els que no eren considerats lleials van ser severament castigats per Franco. L’exposició que es pot veure a la Model recull el cas d’Eduardo Barriobero Herrán, cap de l’Oficina Jurídica, que va ser afusellat al Camp de la Bota el 1939. El consell de guerra destaca com a fet inculpatori la seva tasca de normalització de l’ús del català en la justícia.

Precisament molts altres documents giren a l’entorn de l’ús del català. Noms com Llibertat o Germinal eren considerats subversius i era obligatoris canviar-se’ls. Si no es feia, s’imposava per ofici el sant del dia o de la localitat. Els noms inscrits en català també eren censurats. Però sempre hi havia alguna manera enginyosa d’esquivar les normes. El filòleg Antoni M. Badia i Margarit va al·legar la coincidència en el nom Joan de les grafies catalana i del castellà antic. I Joan va ser acceptat.

stats