Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Justícia per a un mestre republicà assassinat

Francesc Escribano reconstrueix la biografia del pioner Antoni Benaiges, víctima del franquisme

La biografia d'Antoni Benaiges, el mestre republicà tarragoní que va ser assassinat a Burgos a finals del juliol del 1936, era un trencaclosques. Les peces estaven escampades entre Mont-roig del Camp, on va néixer el 1903, Bañuelos de Bureba, la petita localitat burgalesa on va exercir durant dos cursos i on va trobar la mort, i Mèxic, on es van exiliar alguns dels seus col·legues de la tècnica pedagògica Freinet. Fins fa pocs anys, les incògnites dels seus familiars, el record dels antics alumnes que encara viuen i el silenci i la por que el record de la Guerra Civil va imposar en els vilatants de Bañuelos van mantenir la seva història a l'ombra.

El fotògraf Sergi Bernal va descobrir la figura de Benaiges el 2010 durant les tasques d'exhumació de la fossa comuna de La Pedraja i li va dedicar l'exposició Desenterrant el silenci , que es va poder veure al Castell de Montjuïc i que pròximament arribarà a Lleida. Ara el periodista Francesc Escribano ha sigut l'encarregat de reconstruir la seva vida al llibre que l'editorial Blume ha publicat a partir de la mostra, Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar . "És una història emocionant, el relat d'una vocació. Completar-la és una manera de fer justícia a Antoni Benaiges i al col·lectiu dels mestres que van patir la Guerra Civil", explica el periodista. A més de la biografia del mestre, el llibre inclou un text de la historiadora de la Universitat de Barcelona Queralt Solé sobre l'escola republicana i el cop d'estat a Burgos i un altre article de l'antropòleg del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC Francisco Ferrándiz que aborda les fosses comunes del segle XXI a Espanya.

"La història no acaba a la fossa", diu Bernal, que fa un parell de setmanes que va tornar de Mèxic, on va viatjar per seguir les ramificacions d'aquesta història. Patricio Redondo, el col·lega de Benaiges que va publicar la notícia de la seva mort al Butlletí de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú , es va exiliar a Mèxic i va fundar una escola experimental de la tècnica Freinet a San Andrés Tuxtla. Des del 1943, els quaderns que realitzen els alumnes d'aquesta escola porten el nom de Benaiges a la primera pàgina com la "primera víctima" de la tècnica. Actualment, en aquesta escola, a més de la impremta, els alumnes també treballen amb ordinadors.

Els familiars de Benaiges guarden com un tresor tretze quaderns que el mestre va fer amb els seus alumnes de Bañuelos de Bureba. El més emotiu és el que porta per títol El mar . Visió d'uns nens que no l'han vist mai . La trentena d'alumnes que tenia van escriure com creien que seria el mar. Benaiges els havia promès que els portaria a Mont-roig del Camp perquè el veiessin.

Malgrat les dures condicions de vida de Bañuelos de Bureba, un poblet pobre amb 50 cases on alguns vilatans no veien amb bons ulls aquella tècnica pedagògica innovadora, Benaiges no el volia abandonar. "S'ha anunciat el concurs de trasllat. L'hauria pogut demanar amb esperances d'obtenir alguna cosa bona; aquest poble no té aigua, no té llum, no té camins. Per anar a Briviesca a penes si s'inicia una carretera, i, malgrat tot, no he demanat, no demano; aquí em quedo. [...] I tinc companya; estimo intensament la dona lliure que sap donar-se lliurement. Com em deia vostè, visc la vida sincera. La meva, donant-me als altres. No em moc de Bañuelos de Bureba", va escriure Benaiges en una carta a Patricio Redondo. "Va optar per continuar allà. Volia quedar-se en aquell poble, amb aquella gent, acabar amb la ignorància i la incultura", afegeix Escribano.

La repressió brutal dels mestres

A Benaiges el van denunciar l'alcalde del poble, el capellà i quatre famílies desconfiades que, a més, no volien que els seus fills anessin a l'escola en lloc d'anar a treballar al camp. Els documents estan signats el gener del 1937, mesos després de la seva mort, quan Benaiges ja estava "en parador desconegut", i els documents de la separació definitiva de la seva plaça daten del desembre del 1939. "La repressió contra els mestres va ser sistemàtica. Molts van ser assassinats i molts es van exiliar a Mèxic. El franquisme no només volia acabar amb la vida sinó també amb la seva memòria", afegeix el periodista.

La d'Antoni Benaiges és la tercera biografia d'Escribano, després d'escriure sobre Salvador Puig i Antich i el bisbe Pere Casaldàliga. "Són tres personatges al marge, incòmodes, tenen vides que no són exemplars en el sentit més habitual. Les seves biografies representen una reivindicació de figures que poden acabar sent oblidades. És un lluita contra l'oblit", explica el periodista.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF