Publicitat
Publicitat

FESTIVAL

Juli Cèsar s'imposa en la recta final del Festival Shakespeare

Paco Azorín dirigeix una adaptació de la mítica tragèdia al Teatre Romea

Paco Azorín té el quarter general al Maresme, però la feina repartida entre Barcelona i Madrid i alguns cameos internacionals esporàdics. Il·luminador i escenògraf habitual de directors com Carme Portaceli i Lluís Pasqual, demà estrena al Teatre Romea una adaptació de Julio César de Shakespeare dirigida per ell i encarregada pel Festival de Teatro Clásico de Mérida. Aquests dies aprofita la proximitat del Romea amb el Gran Teatre del Liceu per treballar amb la Tosca de Puccini, l'òpera que hi estrenarà el 2014. "Tenir feina és una actitud. S'ha de practicar, com ser optimista", defensa quan se li fa notar que, en una època de vaques magres, ell no para quiet.

Que el moviment es demostra caminant és una màxima que ja va practicar quan, el 2003, va fundar a Santa Susanna i va dirigir durant quatre edicions el Festival Shakespeare, l'únic de l'Estat dedicat íntegrament a la figura del dramaturg anglès. Des de llavors que la tragèdia Juli Cèsar li volta pel cap. "No és una obra de les més difícils, és diàfana, arriba a tothom amb certa facilitat. Dubto que jo li pugui plantar mai cara a Hamlet, Macbeth o el rei Lear. En canvi, Juli Cèsar és una altra cosa: les paraules diuen el que volen dir", explica amb humilitat. Qüestió de concentració i mesura. També diu que només dirigeix un projecte teatral a l'any per "l'energia" que li requereix, mentre que pot fer tres escenografies alhora. "Trobo que Juli Cèsar és de la meva mida -afirma- i que és convenient. Parla del llenguatge, de les paraules i el seu sentit. Les mateixes paraules pronunciades per una persona o una altra volen dir coses diferents. I, sobretot, mostra com el poder utilitza la paraula contra el poble".

Traçar el paral·lelisme entre les justificacions de l'assassinat de Juli Cèsar que fan Brutus i Marc Antoni per guanyar-se el favor del poble, antagòniques, amb les de la classe política actual és només qüestió de perícia. "Al públic se li ha d'encendre una alarma. Hi ha una apel·lació al sentit comú: no tot el que surt de la boca d'un polític és veritat", adverteix Azorín. Les metàfores nàutiques el posen negre.

El perill del poder i els homes

El Julio César que es veurà demà i dimecres al Teatre Romea -hi ha poques probabilitats que l'obra torni a fer temporada a Barcelona- és una versió reduïda a 1 hora 40 minuts feta pel mateix Azorín de bracet del gran traductor de Shakespeare al castellà Ángel-Luis Pujante. L'original va ser escrit el 1599 i recrea la conspiració real contra el líder romà Juli Cèsar, que peca de supèrbia en desafiar els idus de març, és traït pel seu amic Brutus -que l'acusa de voler-se convertir en un dictador- i és assassinat amb la connivència de l'aspirant Marc Antoni.

Azorín ha concentrat l'escenografia en un obeslisc i unes cadires que, disposades en forma de platea de cara a l'espectador, fan de mirall del públic. "Quan vaig començar a treballar només tenia clara una cosa: que no faria un muntatge escenogràfic. Confio en els actors i en la paraula. Són monstres", diu el director. Els protagonistes són Sergio Peris-Mencheta (Marc Antoni), Tristán Ulloa (Brutus) i Mario Gas (Juli Cèsar). José Luis Alcobendas, Agus Ruiz, Pau Cólera, Carlos Martos i Pedro Chamizo completen el repartiment d'un espectacle en què el poder i el seu mal exercici va intrínsecament lligat a la condició masculina. "Per això estem com estem. M'he carregat els petits papers femenins que hi havia a l'original per ressaltar la idea castrense de la política, de pensar i decidir amb la testosterona masculina. Això ens ha donat uns resultats lamentables, com ara es pot veure", opina Azorín. L'obelisc de l'escenari remet a això, al fet que "un home sempre construeix després de carregar-se el que ha fet l'home anterior -observa-. Ens ho hauríem de replantejar. L'ambició forma part de l'ADN de l'home. El poder no té límit".

La cirereta del festival

Julio César tancarà la desena edició del Festival Shakespeare (la primera que s'ha celebrat al Raval), amb epicentre a la Biblioteca de Catalunya -el festival venia de Mataró, on s'havia anul·lat el 2011-. Ahir la seva directora, Montse Vellvehí, destacava la gran acollida de públic que ha tingut, "per sobre les expectatives": "S'ha creat molt ambient de festival, ha anat com un rellotge i totes les funcions han estat plenes o gairebé", assegurava. En els set dies de festival -de dijous passat a dimecres que ve- hauran gaudit de totes les cares de Shakespeare uns 1.900 espectadors.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF