ELS CLÀSSICS
Cultura 23/11/2011

Juli Cèsar, el perdonavides

Jordi Nopca
1 min

L'aura guerrera i el verb categòric de Juli Cèsar (100-44 aC) van arribar al segle XX en tan bona forma que René Goscinny i Albert Uderzo els van poder caricaturitzar sense problemes. L'emperador romà és el gran antagonista d'Astèrix i Obèlix, vilatans d'aquell poble irreductible gal que plantava cara a l'exèrcit romà gràcies a la poció màgica fabricada pel druida Panoràmix.

La lectura de Guerra de les Gàl·lies -nutritiva, tot i que menys visual que les bufetades d'Obèlix i els cops de puny d'Astèrix- és la crònica historiogràfica del conflicte militar que va ocupar Juli Cèsar i les seves tropes entre l'any 58 i el 49 aC. El relat repassa en tercera persona les diverses campanyes repartides en vuit llibres, l'últim dels quals va ser escrit per Aulus Hirci, tot i que la selecció de la Bernat Metge inclou només els tres primers volums. L'exèrcit doblega implacablement els pobles helvecis, trevirs, menapis, aquitans i germànics, i si bé és veritat que els gals comandats per Vercingetòrix són els únics que planten cara amb força, acaben sent derrotats gràcies a l'intel·ligent setge romà. El càstig de Cèsar, que "sabia que la seva benignitat era coneguda de tothom", consisteix a fer "tallar les mans a tots els que havien empunyat les armes". Tot i això, té el detall de perdonar-los la vida.

stats