Cinema

Juanma Bajo Ulloa: "Els homes també hem sigut violats per la indústria del cinema"

El cineasta basc estrena al Festival de Sitges 'Baby', un conte de fades gòtic i sense diàlegs

Vet aquí un cineasta que filmava contes terribles amb imatges bellíssimes. Juanma Bajo Ulloa, que va irrompre en el cinema espanyol dels 90 amb pel·lícules tan personals com Alas de mariposa i La madre muerta per després explorar amb més o menys fortuna el mainstream cinematogràfic amb títols com Airbag, ha tornat al cinema lliure i radical dels seus inicis amb Baby, un conte de fades sense diàlegs que narra l'agònica lluita d'una drogoaddicta per recuperar el fill que ha venut a una família que sembla una versió disfuncional dels Addams. "El cinema s'ha tornat molt racional, les pel·lícules semblen teatre o literatura filmada feta per ordinadors –diu el director–. Jo crec en el cinema i he intentat tornar als seus elements essencials: la il·luminació, el decorat, el vestuari, les mirades dels actors, la música... És el que feien els pioners en els inicis del cinema".

La cuidada estètica de Baby alterna imatges potents d'animals salvatges amb el viacrucis de la protagonista, que transita de l'entorn urbà a un imaginari gòtic que no desentonaria en un film de Tim Burton. Tot plegat desprèn un alè metafòric que el director reconeix obertament perseguir. "La pel·lícula té una narració senzilla, és un viatge del temor a l'amor, però després té una sèrie de qüestions simbòliques que cada espectador veurà des de la seva experiència personal –diu–. Baby va directa a l'inconscient i no crec que hi hagi dues persones que la vegin igual". Una de les pistes més clares és, per exemple, que tots els personatges són dones, un fet que, segons Bajo Ulloa, respon a la voluntat de parlar de l'univers de la creació. "En el procés d'arribar a l'essència del guió vaig anar eliminant textos, decorats, personatges... I al final em vaig quedar només amb les dones, que tenen el potencial de crear".

La indústria "no t'estima, et fa servir"

La carrera de Bajo Ulloa ha viscut moments àlgids com guanyar la Concha d'Or amb el seu debut Alas de mariposa o l'èxit comercial d' Airbag, però també moments agredolços, projectes frustrats i llargues aturades professionals. Ell treu ferro a l'assumpte: "Hi ha qui diu que Baby és el meu retorn, però jo no me n'he anat enlloc. Simplement de vegades no pots aixecar projectes o no sents cap necessitat de crear. Jo no he vingut a aquest món a fer pel·lícules, sinó a entendre'm i coneixe'm". Tanmateix, reconeix que la seva relació amb la indústria no ha sigut fàcil. "El problema és que ells volen que només hi hagi un camí, el de la imposició creativa –diu–. La indústria no t'estima, et fa servir. I aquesta és la pregunta que tothom s'ha de fer en una relació: si està sent estimat o l'estan fent servir. En el Me Too sempre es parla de com s'agredeix les dones, però els homes també hem sigut violats per la indústria del cinema. Amb mi potser ho han aconseguit algun cop, però jo sempre he intentat que no me la fotin".

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF