Josep Ramon Cerdà: "Crear un concurs per la direcció adjunta hauria estat pur postureig"

PP i El Pi critiquen que l'esborrany del nou estatut del Principal no exigeixi concurs per triar-ne el gerent

El Consell va presentar aquest dimecres l'esborrany dels nous estatuts del teatre Principal i aquest dijous ja ha sorgit la polèmica. El PP i El Pi han criticat que el nou text continuï sense exigir un concurs per escollir-ne el director, ja que també preveuria la fórmula de lliure designació. Això sí, el càrrec de 'direcció adjunta' sí que s'hauria d'escollir per concurs. En els actuals estatuts no s'inclou aquesta figura, tot i que gairebé sempre hi ha hagut algú ocupant aquest càrrec, com ara ho fa Marta Ferré.

El Pi i el Partit Popular han tornat a demanar que es revoqui el nomenament de Ferré, perquè consideren que incompleix l'acord de 2017 del ple del Consell en què s'especifica que el càrrec de direcció adjunta havia de ser escollit "amb  principis de mèrit i capacitat i amb criteris d'idoneïtat" i s'han basat en el fet que l'esborrany proposat pel Consell exigeix aquesta fórmula. De fet, El Pi ha presentat un recurs de reposició sol·licitant l'anul·lació del nomenament.

"La proposta de modificació dels estatuts és una mostra de la farsa de l'esquerra", ha dit aquest dijous Antonia Roca (PP) en declaracions a la premsa. La popular ha demanat que es revoqui el nomenament i que s'esculli per concurs "tal com ells mateixos estipulen en l'esborrany". Per la seva banda, Toni Amengual (El Pi) ha advertit que si "Bel Busquets no ho rectifica, anirem als tribunals".

Tot i que l'acord plenari del 2017 a què es refereixen El Pi i el PP defineix que la direcció adjunta ha de ser nomenada mitjançant concurs, els estatuts actuals del Principal no preveuen el càrrec i, per tant, no especifiquen la manera en què ha de ser escollit. En aquest sentit, el director del Principal, Josep Ramon Cerdà, ha defensat que "s'han adaptat a la normativa vigent" i ha assegurat que "un acord de ple no és una norma i el ple no és un òrgan directiu del Principal, per això hi ha el Patronat". 

Cerdà ha recordat que, encara que els estatuts no recullin el càrrec, "des de temps immemorials n'hi ha hagut" i que fins i tot "alguns en van arribar a tenir fins a tres, de directors adjunts", referint-se a la legislatura en què Maria Salom (PP) era presidenta del Consell. "No s'ha fet concurs perquè els estatus vigents no ho preveuen", hi ha insistit Cerdà, tot argumentant que haver-lo fet "hauria estat pur postureig".

Quan ha estat preguntat si no es podia esperar que es publicassin uns nous estatuts en què sí que d'inclou la figura de direcció adjunta i la fórmula de nomenament, ha respost que no han pogut esperar "perquè anam de bòlit" i que si no s'hagués tingut una persona al càrrec, "no hauria estat possible tenir l'esborrany dels estatuts a hores d'ara". 

Uns estatuts que no es modifiquen des del 2008

El director del teatre públic ha confiat que els nous estatuts es puguin aprovar en els propers sis mesos. Era una tasca pendent des de feia anys, ja que el text ha quedat desfasat no només en la regulació dels òrgans de govern, sinó també en l'activitat actual del teatre. "Els estatuts actuals no preveuen, per exemple, ni la música ni l'òpera". 

Amengual ha assegurat que El Pi dona suport que es modifiquin els estatuts perquè "per sort, el Principal ha evolucionat". També ha explicat que no tenen "res en contra" de la directora adjunta ni del càrrec, que consideren "important perquè el Principal funcioni correctament", però insisteixen que s'ha de complir la normativa del Consell. 

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF