Josep Maria Pou dirigirà un Romea més obert al món

BarcelonaEl Grup Focus ha anunciat finalment qui és el nou director artístic del Teatre Romea. En realitat no és un nom nou, sinó un dels grans actors de l’Estat i un director veterà de la casa, Josep Maria Pou, que protagonitza un relleu curiós: de ser al capdavant d’un Teatre Goya que ha marcat perfil com a escenari de títols de prestigi per a grans públics passa a liderar el teatre que Focus considera el seu vaixell insígnia, una sala històrica que es va situar en el mapa gràcies a la dècada gloriosa del director Calixto Bieito. “Potser anys enrere no m’hi hauria atrevit. El Romea és un dels teatres més emblemàtics de Catalunya, un punt de referència obligat i històric. Però m’arriba en un bon moment, amb 50 anys de carrera i després de 10 al Goya”, explica Pou, que deixa la direcció del Goya immediatament.

Famós pel seu bagatge teatral enciclopèdic i pel seu domini de la cartellera internacional, sobretot del mercat anglosaxó, Pou assumeix la direcció del Romea sense entendre-la com un ascens sinó com “una feina diferent, en paral·lel”, i amb uns reptes que varien respecte als del Goya. Aquest últim començava de zero quan va agafar-ne les regnes, mentre que el Romea “ja té prestigi per si sol, una trajectòria i una tradició”, diu Pou. Tot i que no preveu fer-hi grans canvis, sí que hi posarà la “personalitat del director” i té un propòsit clar. “Vull recuperar el que es feia en l’època de Calixto Bieito i que es va interrompre per la crisi: establir sinergies amb altres centres i impulsar produccions que el Romea sol no pot fer”, afirma Pou, que afegeix que la seva voluntat és “mantenir un nivell alt de programació” i aconseguir “la complicitat d’Espanya i d’Europa”.

Pou respon des de Madrid, on divendres va engegar la temporada de Moby Dick al teatre madrileny de Focus, La Latina. El seu nomenament “encaixa perfectament amb la línia del Romea”, diu el vicepresident de Focus, Jordi González, que precisa que el teatre “canvia de director però no de direcció”. El Romea, per tant, “continuarà ocupant el lloc que ha ocupat fins ara” en l’escena catalana, si bé González espera que la direcció de Pou i el seu prestigi professional permetin “obrir més les portes del teatre i fer-lo encara més gran”.

Un relleu pendent

El relleu arriba cinc mesos després de la mort de l’últim director, Carles Canut, amic íntim de Josep Maria Pou. La seva malaltia, de fet, ja l’havia apartat de la primera línia del teatre i l’empresa n’havia assumit la gestió del dia a dia. L’última dècada han passat pel Romea tres directors en períodes curts, que han comportat alguns buits: Julio Manrique (2011), Borja Sitjà (2014) i Carles Canut (2017). L’anterior etapa va ser més duradora i va marcar un llistó molt alt: Calixto Bieito en va assumir la direcció el 1999, quan Focus va passar a ocupar-se de la gestió del Romea i va erigir-se com un referent artístic internacional fins al 2010, amb espectacles de risc i transgressió; títols com Macbeth i El rei Lear de Shakespeare, Peer Gynt d’Henrik Ibsen, Plataforma de Michel Houellebecq i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. “Calixto va marcar una línia radical amb nivells d’alta qualitat i riscos grans. No vol dir que jo faci el mateix, cadascú té la seva personalitat”, diu Pou.

Ell també va formar part d’aquella etapa. De fet, havia aterrat al Teatre Romea el 2003 amb l’obra Celobert, de David Hare, i després va ser un actor en mans de Calixto Bieito, en muntatges com El rei Lear i el multilingüe Forests, tots dos shakespearians. Al Romea hi ha fet alguns dels seus hits, com La cabra i Qui és Sylvia?, d’Edward Albee, amb la qual va debutar el 2005 en la direcció escènica. O també Su seguro servidor, Orson Welles, de Richard France, i recentment Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, de Mario Gas i Alberto Iglesias.

El Goya, obert al gran públic

Josep Maria Pou va assumir la direcció del Teatre Goya l’any 2008 amb un lema: teatre popular de qualitat per al gran públic. Començant per l’estrena d’ Els nois d’història, d’Alan Bennett, ha portat a l’escenari sobretot grans textos internacionals, contrastats als millors escenaris del món, i amb potencial comercial. Amb l’ajuda de grans actors i cares conegudes (Pere Arquillué, Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Joel Joan i Francesc Orella n’han sigut còmplices), el gran públic ha respost a títols com Moby Dick de Herman Melville, La vida por delante de Romain Gary, Truca un inspector de J.B. Priestley i Un déu salvatge i Art de Yasmina Reza. També ha estrenat comèdies d’autoria catalana com la recent Escape Room, de Joel Joan i Hèctor Claramunt, i ha acollit grans dives del teatre madrileny com Lolita, Concha Velasco i Carmen Machi i espectacles com la versió d’Incendios de Mario Gas.

D’aquests deu anys, Pou n’està satisfet. “El repte era marcar una línia de programació i que interessés un ampli espectre de públic. No em fa vergonya dir que hem fet teatre comercial”, diu. Amb la seva marxa, el Goya queda orfe de direcció. El relleu no serà imminent. González assenyala que “no hi ha pressa” per trobar un substitut i que Pou deixa la temporada vinent ja lligada.