Publicitat
Publicitat

TEATRE

Josep Maria Pou capitaneja el viatge a l’abisme de ‘Moby Dick’

Andrés Lima dirigeix al Teatre Goya una adaptació de la novel·la de Herman Melville

Tot i ser un edifici civil, les Drassanes de Barcelona tenen per la seva monumentalitat un aire catedralici. Aquest fet i el contingut de l’obra les van fer un lloc molt adequat per presentar la nova aventura del Teatre Goya, una adaptació teatral de Moby Dick amb Josep Maria Pou en el paper del capità Ahab i dirigida per Andrés Lima que es podrà veure al Teatre Goya a partir de demà, tot i que l’estrena oficial serà el 29 de gener. A més, el talent dels dos artistes i també el de l’adaptador de la novel·la, Juan Cavestany, i l’obsessió desaforada per caçar la gran balena blanca prometen emocions fortes, com si de sobte es desfermés un temporal.

“Durant els assajos em vaig sorprendre perdent el món de vista. Aquest personatge només es pot fer posant-te a la vora de l’abisme al començament de la funció, sabent que t’hi has de llançar i no sabent com arribaràs al fons”, diu Josep Maria Pou. El paper de capità Ahab coincideix amb les seves noces amb el teatre -va debutar el 1968 a les ordres d’Adolfo Marsillach al llegendari Marat/Sade -, i per a l’actor està en la línia de grans personatges que ha interpretat, com el rei Lear i el cineasta Orson Welles. Precisament la llavor de Moby Dick està en l’època en què Calixto Bieito era el director artístic del Romea: durant un dinar quan Pou feia El rei Lear a les ordres de Bieito, ja fa més d’una dècada, el president de Focus, Daniel Martínez, li va dir que algun dia hauria d’interpretar Ahab. “Mai havia tingut la sensació d’arribar fins al límit de les meves possibilitats com en aquest paper -explica Pou-. Ahab és un personatge shakespearià. Sempre dic que és el personatge que Shakespeare es va oblidar d’escriure”. A més de la magnitud de la història i del paper, Pou ha de bregar amb condicionants externs, com la cama de fusta que ha de dur per impregnar-se encara més del seu personatge: “Quan me la poso és com un ritual. Sembla que hagi de ser incòmoda però ni m’adono que la porto durant tota la funció”.

La feina de Juan Cavestany -col·laborador habitual de Lima a la companyia Animalario- amb el text també de Herman Melville ha sigut titànica: ha concentrat els centenars de pàgines de la novel·la en un espectacle que dura una hora i vint minuts. “El més important de Moby Dick no és l’aventura. El secret està en tot el que no és el relat d’aventures. Podria haver-ne fet una adaptació més fàcil, però havia de ficar-me dins el fang veritable del llibre, que és complex i fosc”, diu Cavestany. “No falta ni una sola paraula ni cap idea fonamental per entendre la història del capità Ahab”, afegeix Pou.

Cavestany qualifica el llibre i el muntatge com una “experiència religiosa i mística”, i pel que fa a l’adaptació explica com han quedat els diferents personatges de la novel·la. “Hi ha diversos protagonistes: l’Ismael, que s’esvaneix per moments; el capità Ahab, que apareix més endavant i que genera canvis en l’obra; la balena blanca, que és la gran absència, i Melville, que és un protagonista enorme”. De fet, ha fusionat la veu de Melville amb la d’Ahab. A més, no s’oblida de la vintena de tripulants del balener Pequod, que damunt l’escenari estaran encarnats per Jacob Torres, que fa d’Ismael i Starbuck, entre altres personatges, i Oscar Kapoya, que s’encarrega de Pip i altres mariners. “L’adaptació porta a l’extrem la idea de la tripulació entesa com un sol personatge -diu Torres-. La novel·la és un cant apassionat a l’ofici de balener i hem hagut de buscar l’ànima de l’ofici i transmetre uns mariners apassionats per la seva feina”.

Un oratori amb veus greus

Amb tots aquests ingredients, Andrés Lima ha teixit un muntatge presidit per un entarimat blanc com la balena i una pantalla damunt la qual es projecten una sèrie de videocreacions de l’escenògrafa Isabel San Juan. “L’escenografia és com un vaixell desconstruït. Ha sigut complex desestructurar la idea d’un vaixell i posar damunt l’escenari les peces d’aquest viatge als inferns. Pel que fa a la pantalla, és una finestra oberta cap als malsons d’Ahab”, explica el director. A més, el muntatge compta amb una banda sonora de nova creació que inclou el Cor de Veus de Greus de Madrid i el Cor de Joves de la Comunitat de Madrid. “L’obra no és en cap cas realista. És com un oratori fúnebre des del qual es fa un cant a la vida, i la música té una rellevància important”, explica Lima. “Em costa fer servir la paraula espectacle per parlar de Moby Dick -afegeix Lima-. És gairebé un treball d’orfebreria”. L’acció transcorre com si passés dins el cap d’Ahab i es desenvolupa com un viatge des dels inferns cap a la llum. “És una història negra i lluent alhora”, diu el director, que va trobar una font d’inspiració en les il·lustracions en blanc i negre de la novel·la que en va fer Rockwell Kent.

Al marge de l’obsessió malaltissa, Lima també posa en relleu tota la càrrega existencial de l’obra de Melville. “ Moby Dick és la història d’una obsessió i està centrada en els ulls d’Ahab. Veiem la història a través d’aquesta mirada matisada per la bogeria”, afirma. “Representa una mirada de l’ésser humà sobre la mort -explica-, la història d’una agonia, d’un suïcida”. Amb més profunditat, també la veu com “una anàlisi de com reacciona la psique humana davant els problemes” i treu a la llum algunes del jocs de contraris que Melville va posar en joc. “La balena representa el mal, però és blanca, el color de la puresa. El capità Ahab és, alhora, un dictador i un heroi clàssic”, recorda Lima.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/02/2018

Consultar aquesta edició en PDF