Música

Jose Domingo: "La seriositat està sobrevalorada"

El músic gironí presenta el disc 'Mientras Dios no mira' a la sala Sidecar de Barcelona

El gironí Jose Domingo segueix nedant en les aigües obertes de la psicodèlia. En el disc Mientras Dios no mira (2019), les atmosferes flamenques s'han esvaït una mica i hi ha entrat amb més empenta el rock progressiu de grups com Tangerine Dream. Això sí, sense perdre de vista influències atàviques com David Bowie. Tot plegat agafa volada en directe, en concerts com el d'aquest dijous a la sala Sidecar de Barcelona, a partir de les 21 h, amb Xebi SF com a teloner. 

Ja fa un temps que vius a Mallorca. Com està influint en la teva música?

Bastant, perquè considero que has d’estar obert a les influències del lloc on vius. Per exemple, ara estic a una caseta a la muntanya on tinc una vista molt clara, i això m’ha condicionat força en la manera de fer música. I crec que en aquest disc el que veig mentre estic creant hi ha tingut bastant a veure.

De fet, als anys 70 molts músics de rock progressiu i psicodèlia van viure a Mallorca. Fins i tot el teu tiet, Pep Laguarda.

Exacte. Ell va gravar el seu primer disc, Brossa d'ahir, a Deià, sí, i hi havia el Daevid Allen i el Kevin Ayers.

I tu per què hi vas anar a Mallorca?

He vingut aquí perquè la gent amb qui treballo viuen aquí. Abans venia a Mallorca a treballar amb ells i marxava corrents a Girona, i al final resulta bastant més còmode viure aquí i no haver d’anar sempre amb presses.

I què t’està aportant l’autogestió de la teva carrera?

Simplement és circumstancial. Vaig tenir diverses propostes que en un principi semblaven interessants per fitxar amb alguna discogràfica, però al final no hem arribat a cap acord. Per això m’ho acabo gestionant jo.

¿Trobes que Mientras Dios no mira és un disc gaire diferent de Vertical (2016) i Almería (2013), que són els que van definir el teu estil?

Bé, segueix una mateixa línia, però cada obra amplia l’horitzó del que estic fent, almenys aquesta és la intenció. El meu propòsit és obrir-me com a artista i tenir una veu cada vegada més pròpia.

¿Això ha fet que quedi més en segon pla l’aproximació flamenca que hi havia en els altres discos?

No em marco unes línies concretes a l’hora de crear. Segueixo buscant que l’obra sigui més polièdrica, i aquest vessant flamencoide pot tirar cap a la psicodèlia, després cap al pop o cap al garage rock, que és una mica el que estic intentant ara. També estic molt posat en el còmic i les estètiques, tant pictòriques com musicals, m’influeixen bastant. És possible que el disc que faig ara sigui d'estètica comicomusical. Estic fent com una història amb capítols, per dir-ho d’alguna manera.

¿Com si cada cançó fos una vinyeta?

Sí, exacte. Com vinyetes però musicades. Ja he publicat una cançó així, Me estoy elevando.

¿Pot ser que Sueño con fiestas sigui una de les cançons de més pop que has fet mai?

És possible, sí. De pop electrònic.

¿Tant aquesta com Un segundo más así són les que marquen el caràcter del disc?

Sí, però no. Perquè per a mi No saldrá en la fotografía és molt emblemàtica, i per això és la primera del disc. Té molt a veure amb el que veig mentre creo: espais molt diàfans. A més, té aquest toc de Tangerine Dream o de Vangelis, que m’interessa molt, de rock progressiu o d’electrònica progressiva.

Tanques el disc amb Conversación de un padre y un hijo, que té un esperit pròxim al de Pascal Comelade, que ha col·laborat sovint amb el dibuixant Max.

Sí. No ho havia pensat. En realitat, volia representar un diàleg entre un punt de vista més infantil i un altre de més madur, com en una conversa d’instruments, i a la vegada té un toc bastant mediterrani o fins i tot de cine, de pel·lícula, de banda sonora. El que volia era sortir una mica del pop o del rock. Trencar amb aquestes estructures i muntar una mena de viatge musical lliure. Crec que aquest disc, i també en la música que estic fent ara, l’humor, la ironia i el joc verbal és bastant important, i crec que està una mica infravalorat en la creativitat; o que la seriositat està sobrevalorada.

¿Humor també a Sueño con fiestas?

Sí, tot i que Sueño con fiestas és una mica la representació d’un somni que he tingut molts anys. Va ser una experiència real, i durant una època parava boig amb això, perquè sortia de festa, somiava amb la festa, un altre dia tornava a sortir de festa i tornava a somiar amb la mateixa festa que havia somiat... Acabava reconeixent gent que no coneixia, que només coneixia en el somni, i acabava tenint converses amb ells. Això va durar unes setmanes i va ser una mica caòtic, perquè ja no sabia molt bé què era la realitat i què era el somni. Va ser una mica paranoic, però al final, doncs, mira, va sortir la cançó.

I t’ha tornat a passar?

No. Des que ho he exorcitzat ja no. Somio amb festes però no contínuament, cosa que és d’agrair perquè descanses durant la nit.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF