MÚSICA
Cultura 19/10/2018

Jordi Savall triomfa allà on va triomfar Judit de Betúlia

Xavier Cester
1 min
Jordi Savall triomfa allà 
 On va triomfar Judit de Betúlia

BarcelonaJordi Savall L’AUDITORI 17 D’OCTUBRE

L’Antic Testament està ple d’històries que, pel seu caràcter gore, no desentonarien al Festival de Sitges. Una de les més cèlebres és la de Judit, que, per salvar la seva ciutat, Betúlia, sedueix el cabdill enemic, Holofernes, per tallar-li el cap amb més facilitat. Aquest és l’argument de Juditha triumphans devicta Holofernis barbarie, l’únic oratori conservat de Vivaldi. Cal aclarir que la música del compositor italià evita tot element escabrós i, de fet, també el subtítol d’oratori sacre militar és una anècdota, ja que en la partitura predomina la generositat melòdica i una capacitat magistral per trobar els colors orquestrals més embolcalladors.

Aquesta característica no va passar per alt a un Jordi Savall que va aprofitar el potencial dels excel·lents instrumentistes de Le Concert des Nations. Com se suposava que succeïa en les obres escrites per Vivaldi per a l’Ospedale della Pietà, les veus van ser exclusivament femenines, ja fossin les de La Capella Reial de Catalunya (nítides en atac i afinació) com les dels protagonistes. En el bàndol assiri, Marina de Liso va posar per davant el vessant amorós d’Holofernes, mentre que el Vagaus de Rachel Redmond tant va bressolar el seu senyor a Umbrae carae (ben embolcallada per les flautes de Pierre Hamon i Sébastien Marq) com va desplegar agilitats furioses a Armatae face. Per sobre de tot, va brillar la noblesa i serenor de la Judit de Marianne Beate Kielland: Veni, mi sequere fida, amb el delicat salmoè de Lorenzo Coppola sobre el murmuri de les cordes. Va ser un d’aquells moments de bellesa ultraterrenal que valen per a tot un concert.

stats