Jordi Savall torna a Poblet amb un fresc de mestissatge

Poblet'Camins de l'exili i de l'esperança'. Festival de Música Antiga de Poblet. 10 d'agost

L’exili, un tema compartit amb altres festivals de l’estiu català, va ser l’eix conductor del primer concert del sisè Festival de Música Antiga de Poblet, que Jordi Savall torna a dur enguany al monestir de la Conca de Barberà. La vetllada inaugural va esgotar les localitats de l’antic dormitori dels monjos, on es va traslladar un concert previst inicialment a la plaça davant la impossibilitat de preparar l’espai el dia anterior a causa de la pluja.

En el programa, fins a 26 melodies a càrrec de 24 músics procedents de vuit nacionalitats, els que formen Orpheus XXI, la formació impulsada per Savall a partir de l’atenció als joves músics que han arribat a diverses ciutats d’Europa com a refugiats. El treball amb alguns especialistes de les seves formacions dona com a resultat la pervivència de les tradicions que aquests representen, és a dir, músiques cristianes, jueves i musulmanes al voltant del Mediterrani. A primer cop d’ull, el resultat no difereix gaire de la mescla que Savall ja ha estat congriant, els últims anys, en altres espectacles de creació pròpia. Però si alguna cosa demostra l’èxit d’aquest format és la bondat del treball de selecció i formació dels joves, així com el fet que els membres que Savall incorpora són autèntics músics amb majúscules.

Al llarg de gairebé dues hores –la durada un xic excessiva, sense pausa, és l’únic punt flac del concert–, les músiques es van succeir a manera de suite, enllaçades sovint per la viola del mateix Savall, que també dirigia el conjunt amb la mirada i, de tant en tant, algun gest de l’arc. Amb tot, va ser una direcció anecdòtica, ja que la sintonia tant musical com personal entre els intèrprets era manifesta des del primer moment. La selecció musical va encadenar tonalitats i atmosferes diverses, com diversos són els ànims al llarg d’un exili, però sense abandonar mai les tonades encomanadisses fins a arribar a la més cèlebre i que va culminar el programa, l’ancestral 'Apo xeno meros'. Al final, ovació tancada per a les paraules de comiat de Savall, amb al·lusió oportuna als polítics absents, així com per al president de la Generalitat, Quim Torra, que era present a la sala.

Aquesta sisena edició del festival també compta, però, amb altres titulars, com el fet que s’hi hagi convidat per primer cop una formació aliena –es tracta de Tasto Solo– o la tria d’un nou espai del monestir –l’antic refectori dels conversos– fins a sumar un total de quatre concerts i tres conferències en tres dies, a més de visites guiades al monument de Poblet i el seu entorn; una oferta cultural de primer ordre que, un any més, ha d’atreure públic d’arreu. Com a curiositat, Savall porta a Poblet avui, en el concert de cloenda, la música del compositor més cèlebre vinculat al monestir: Mateu Fletxa el Vell, que hi va morir com a monjo. El festival es dedica enguany a la memòria de Jordi Carrió, articulista de l’ARA i figura vinculada a la Fundació CIMA.