Publicitat
Publicitat

Jordi Savall inaugura el Festival de Música Antiga

L'Auditori, el Liceu i el Palau rescaten el certamen després d'un any en blanc

Els tres principals equipaments musicals de la ciutat han sumat efectius per recuperar el Festival de Música Antiga. La crisi i la reorganització de L'Auditori van conduir a l'anul·lació del festival l'any passat. Calia reformular l'oferta artística, i l'abril del 2012 es va anunciar que comptaria amb la col·laboració de diferents institucions musicals del país. Aquella intenció va dur a una entesa entre el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i L'Auditori per compartir-ne l'organització.

"Des de L'Auditori, que fins ara tenia de manera única la direcció del festival, ens fa il·lusió aglutinar els tres equipaments", explica Joaquim Garrigosa, director de L'Auditori. La 35a edició del Festival de Música Antiga s'escampa fins al 7 de juliol per les tres programacions respectives, inclosos els concerts que es fan a les esglésies de Sant Felip Neri i de Santa Anna i a les Reials Drassanes, espais més vinculats a la música antiga. Avui s'inaugura al Liceu a partir de les 20 hores amb el concert La tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV de Jordi Savall amb la soprano Céline Scheen, el contratenor Damien Guillon, el baríton Marc Mauillon i el conjunt Le Concert des Nations.

La nova etapa presenta un considerable salt numèric. El pressupost passa dels 141.000 euros del 2011 a 1,25 milions. L'Auditori n'aporta 300.000, el Palau de la Música 197.000 i el Liceu 730.000, perquè, com detalla Garrigosa, "inclou la producció de l'òpera Lucio Silla de Mozart". El pressupost es completa amb uns 20.000 euros d'aportació conjunta. Una de les particularitats és que el cost del festival està inclòs en els pressupostos generals de cada un dels equipaments.

L'entesa permet completar una programació amb 34 concerts, inclosos els que es faran al Museu de la Música i a L'Auditori dins del programa Música Antiga a Tocar. El Museu, per exemple, acollirà un recital en què Andrés Cea tocarà per primera vegada el claviorgue Hauslaib del 1590 restaurat per Romà Escales.

La direcció, una i trina

El festival no té una direcció artística, sinó tres. "Ens posem d'acord des de les tres direccions artístiques. Optimitzem recursos i no trenquem la identitat de cada equipament", explica Garrigosa. El sistema pot diluir l'entitat del festival. Potser per això s'ha buscat una imatge que identifiqui els concerts dins les programacions respectives.

L'Auditori acull vuit dels vint concerts principals, entre els quals hi ha el de Sir John Eliot Gardiner amb el Montverdi Choir i els Baroque Soloist, que interpretaran la Missa en si menor de Bach, i el de la violinista Viktoria Mullova amb el fortepiano de Paolo Giacometti, que tocaran sonates de Beethoven. La convenció musicològica tanca el període de la música antiga el 1750, any de la mort de Bach. Per tant, Beethoven, nascut el 1770, no seria un compositor antic . Garrigosa defensa la seva inclusió en el programa perquè "el concepte de música antiga no es limita a una època determinada, sinó a una intencionalitat a l'hora de interpretar".

És el mateix que passa, doncs, amb la versió concert de l'òpera L'holandès errant que interpretaran al Palau de la Música Les Musiciens du Louvre dirigits per Marc Minkovski. El Palau també programa Jean-Guihen Queyras amb les Suites per a violoncel de Bach i una sessió amb el contratenor Xavier Sabata dedicada "als dolents de Händel", explica Joan Oller, director del Palau de la Música.

El Liceu, que avui acull Jordi Savall amb les tragèdies líriques a la cort de Versalles, rebrà la visita de la mezzosoprano Joyce DiDonato, que cantarà un programa titulat Drama queen que recorda les dives tràgiques protagonistes de l'òpera barroca. I tancaran el festival les funcions de Lucio Silla , amb direcció escènica de Claus Guth.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF