“Que un esdeveniment cultural és car? Més cars són deu metres d’autopista”

PalmaPosa les arts i la creativitat al centre de la vida. Jonathan Holloway es mou des de Mallorca arreu del món per assessorar governs i empreses en l’organització de les iniciatives culturals. Va dirigir el Norfolk and Norwich Festival entre 2004 i 2011, i des del 2015 el Perth International Arts Festival, l’esdeveniment d’aquestes característiques més antic i amb més ressò d’Austràlia, i és assessor artístic de la Brooklyn Academy of Music de Nova York. Aquest dimecres, 18 de desembre (a les 19 h), impartirà una conferència a Palma, convidat per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià.

El títol de la vostra conferència, Com podem utilitzar les arts per canviar el nostre món

Sí, la tenc [riu]. Alguna cosa ha de canviar el món, cal que canviï. Esperàvem que ho fessin els polítics, però atesa la situació mundial i les actuacions d’una gran part dels polítics, ho hauran de fer els artistes, els escriptors, els creatius, els líders culturals i la gent en general. En un moment de celebració de la mentida i la ignorància, necessitam construir noves històries que tinguin la veritat com a eix central, i que vinguin de l’apoderament de comunitats, individus o famílies. Les històries reals que sorgeixen d’aquest apoderament ara ho són tot.

Pensau que la participació és una via efectiva?

La participació pot funcionar i hem de fer que funcioni. Necessitam les converses contínues per entendre entre tots com vivim i com volem viure. També la metodologia de fer l’art i de consumir-lo canvia. Consumim massa individualment, així que les arts, totes les disciplines creatives, són imprescindibles per ajuntar la gent i trobar els moments de celebració col·lectiva que promouen noves maneres de relacionar-se. L’art i la creativitat tenen una importància vital.

No hi ha gaire gent que ho vegi així.

Es parla molt de la importància de la tecnologia en les nostres vides. La tecnologia, és clar, ha creat aquest dispositiu mòbil [assenyala el telèfon], però són les arts, la creativitat, les que creen les aplicacions, les pel·lícules , la música, tot el contingut. Sense les arts i la creativitat, aquest mòbil seria poc més que un petjapapers ben car. Res seria res sense les arts. Tampoc les nostres ments serien res sense històries, expressions, poesia, música... El món és ple d’objectes, però està habitat per la creativitat. Hem de canviar el discurs de l’alta cultura per englobar totes les expressions culturals, les expressions populars.

A vós no us poden dir que la cultura no dona doblers.

Les arts, a Austràlia, en què he treballat molts anys, generen 117 bilions de dòlars l’any, més que la mineria, l’agricultura i ramaderia i més que la producció manufacturera. La cultura s’hi entén com a inversió, aquí no. De fet, hi ha més gent que segueix la cultura que els esdeveniments esportius. El Perth Festival, el més antic d’Austràlia, que jo dirigia, està protegit per la Constitució d’Austràlia Occidental. Haurien de canviar la Constitució per canviar-li un pressupost que, a més, és un percentatge dels beneficis de la loteria. Aquesta és la consideració. La gent ha de ser conscient de l’impacte que tenen la cultura i les arts, el seu gran retorn.

No és molt car, un gran esdeveniment cultural, com aquests festivals que vós dirigiu arreu?

S’hauria de pensar que és una inversió a llarg termini, com l’agricultura. De fet, la cultura dona vida a la terra perquè pugui continuar el seu creixement i doni fruits. La cultura és fertilitat. I quan em parlen del cost, pens: que un esdeveniment cultural és car? Més cars són deu metres d’autopista.

Us diran que aquest és un territori petit i amb pressupostos baixos. I tanmateix un festival és passatger.

Un lloc pot tenir un territori petit i un recursos limitats, però té unes possibilitats ilimitades per a la creativitat. Pot ser un lloc inspirador, si es fomenta la creativitat i una acció cultural continuada. I un festival artístic, tot i que arriba i se’n va i torna, com ho fa Nadal o Cap d’Any, pot contribuir i molt la percepció del que un territori i una societat volen ser. Un festival té llicència per fer que passin coses extraordinàries.

Què pensau si us dic que aquí bona part de la inversió en cultura se’n va en petites subvencions?

Les petites subvencions són com l’homeopatia, no tenen efecte.

Què es pot fer per canviar la percepció?

Hauríem de canviar la manera que tenim de parlar de la cultura. Els que fan vi no debaten si el vi és important per a la vida. Fan vi, diuen que és bo i que l’hem de tastar. Les persones de la cultura som els únics que feim d’advocat del diable de nosaltres mateixos. Hauríem de dir que és imprescindible i demostrar que té un gran retorn econòmic i social. La cultura pot oferir i ofereix experiències irresistibles. Un bon llibre, una gran cançó, són experiències irresistibles.