John Carpenter, un carismàtic ‘rock star’ al Festival de Sitges

Als concerts de John Carpenter hi ha un moment en què ell i la seva banda es posen alhora ulleres de sol per interpretar un tema d’ Estan vius! És una picada al leitmotiv del film, les ulleres que revelen els missatges ocults d’uns alienígenes que, en secret, controlen el planeta. En l’actuació que Carpenter va oferir el 2016 al Primavera Sound només una part del públic, els incondicionals, van entendre i celebrar el gest. Ahir, en canvi, el públic de l’Auditori Melià va aplaudir com una sola persona. Al Festival de Sitges, John Carpenter sempre juga a casa.

Acompanyat del seu fill Codi als teclats i una banda amb dos guitarres, baix i bateria, Carpenter dirigia el concert des del seu sintetitzador, sense parar de ballar i dirigint-se al públic com un rock star, és a dir, armat només de carisma i actitud. El començament del concert va ser pastat al del Primavera Sound amb els temes de Fuga de Nova York i Assalt a la comissaria del districte 13, que van sonar perillosos i dramàtics. És a dir, a glòria. “I ara, la meva única història d’amor”, va dir Carpenter abans del tema de Starman, que va deixar pas a la carpenteriana banda sonora que Ennio Morricone va compondre per a La cosa.

Els dos ‘Halloween’

L’experiment de programar un concert durant el festival es va saldar amb bona nota, tot i un volum millorable. El muntatge de Carpenter, amb una pantalla projectant muntatges de les pel·lícules i torres de llum als laterals, demanava un escenari espaiós i amb bona visibilitat com el de l’Auditori Melià. El concert va arribar al clímax amb un medley de la banda sonora de la seqüela de Halloween -estrenada a Sitges- i l’original de Carpenter. I per tancar el concert, el mestre del terror va recomanar conduir amb precaució: “Recordeu que la Christine pot ser allà fora...”

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF