PREMIS MAX

Joan Yago: “Som conseqüència d’una crisi, això defineix la nostra manera de treballar”

Nasqué a Barcelona el 1987, va créixer a Palma i tornà a Barcelona per estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia

Nasqué a Barcelona el 1987, va créixer a Palma i tornà a Barcelona per estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia. El 2010 fundà amb altres companys de l’Institut del Teatre La Calòrica, una companyia independent amb la qual acaba de guanyar dos premis Max amb l’obra Fairfly, el de millor autor revelació i el de millor espectacle revelació. El mes de juliol començaran a assajar un nou espectacle. Ara treballa com a guionista i no preveu tenir vacances aquest estiu.

Fairfly tracta d’uns joves emprenedors, i La Calòrica neix en un context de crisi que no us dissuadeix a l’hora de fer teatre És l’obra autoreferencial?

Segurament sí que ho és, però no ha estat una decisió voluntària, no vàrem decidir fer un espectacle sobre el que ens havia passat a nosaltres. Fairfly tracta de quatre companys que treballen en una empresa, es veuen afectats per un expedient de regulació, i decideixen muntar el seu propi negoci. Posteriorment, em vaig adonar que les obres tenien molt més contingut autobiogràfic que no em pensava.

Sobre la precarietat encoberta amb la nova emprenedoria, creis que és igualment aplicable a noves companyies o espais alternatius de teatre?

Nosaltres creim molt poc enaquella frase xinesa ‘crisi suposa oportunitat’. De fet, un xinès em va dir que es tractava d’un error de traducció. A mi no m’agrada posar èmfasi en què hi ha de bo en les crisis. Nosaltres mateixos som una conseqüència de la situació, en un moment en què era impossible fer teatre ens vàrem inventar la nostra pròpia manera de treballar, això va generar la nostra idiosincràsia i el caràcter de la nostra companyia es defineix per això. Per exemple, mai no hauria dit que jo m’encarregaria de gestionar la comunicació i la premsa de la companyia, en Xavi Francés, un dels actors, porta la distribució, i Héctor Galisteo gestiona la logística. Hem après totes aquestes coses, que tampoc no resulten tan difícils.

Que signifiquen per a vós aquests dos premis Max?

Molta alegria, nostra i dels companys del sector. Ens ha donat visibilitat, hem despertat la curiositat de teatres i distribuïdors fora del territori català, un context que és difícil per a nosaltres. Ens han demanat el vídeo de l’obra, però ningú no ens ha vingut amb un contracte milionari.

La dificultat de sortir del territori català és per una qüestió idiomàtica?

Ja hem actuat prèviament al Teatro del Barrio o la Sala Cuarta Pared de Madrid, nosaltres mateixos no tenim cap problema per traduir les obres. Moure un espectacle fora del nostre territori és car, ser dues o tres setmanes a Madrid ens comporta moltes despeses, de manutenció, transport... Sense suport, moure Fairfly, per a una companyia petita com la nostra és difícil.

Suport institucional?

Amb La Calòrica formam part de la Xarxa Alcover, que ens ajuda a moure’ns pel territori català, l’Institut Ramon Llull ens ajudaria si féssim funcions fora de l’estat espanyol. Per anar per la Península encara no hem trobat la fórmula, però ens agradaria provar-ho, amb aquesta o amb futures obres.

Quin és el futur projecte?

La propera obra es dirà Els ocells, s’estrenarà al proper Festival de Temporada Alta de Girona. Encara no tenim la data exacta però serà l’hivern del 2018. També farà temporada a la Sala Bequet de Barcelona. És un projecte encara en procés, però tenim clar que volem abordar-hi bàsicament dos temes: la democràcia i la comèdia, conceptes que neixen al mateix moment històric, ja que són invents grecs del segle V abans de Crist. Amb la nova obra relacionarem aquestes dues idees des de la seva gènesi fins al dia d’avui.

Són qüestions latents i compromeses amb l’actualitat. Pensau que si tractau d’aquests temes més polítics podreu ser programats en uns llocs i censurats en altres?

És un debat que existeix entre nosaltres, el pitjor és l’autocensura, preferim que un dia ens diguin que no que deixar de dir coses per por que que això passi. Mai no ens hem trobat en una situació de censura, ni tots com a companyia ni jo personalment. Si algun dia arriba aquesta situació, la nostra feina serà denunciar-ho. El més trist que pot passar és que un creador no s’expressi amb llibertat.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF