ART

Joan Obiols, el psiquiatre que va unir ciència i humanisme

‘Art i follia’ mostra les facetes de fotògraf, mecenes i col·leccionista

Es necessitaria un museu gegant per exposar tot l’arxiu del doctor Joan Obiols Vié (1918-1980). La vida d’aquest psiquiatre va transcórrer en paral·lel a la generació de la segona avantguarda i el seu afany pel col·leccionisme ha permès conservar des d’obres d’artistes com Tharrats, Ponç i Perejaume, dels quals era amic i mecenes, fins a documents que avui tenen valor històric. Un exemple: els 600 retrats de malalts mentals que feia ell mateix, la col·lecció més gran que es conserva de fotografies de pacients del que als anys 40 i 50 s’anomenaven manicomis. Un altre exemple: els milers d’il·lustracions pintades pels pacients que havia tractat, peces d’art brut que segueixen l’estela de Jean Dubuffet, que defensava el gen creatiu dels qui estan al marge dels condicionants socials.

Art i follia. Joan Obiols Vié. Psiquiatre i humanista, que ha comissariat el fill d’Obiols, el també psiquiatre Jordi Obiols, és la primera exposició de La Seca 2, l’espai que dirigeix el Centre d’Estudis Joan Brossa al Born. La mostra serveix per entreveure la tasca professional d’Obiols però sobretot descobrir el seu vessant més personal, la seva curiositat i sociabilitat, i la vinculació amb la vida cultural de l’època. Ciència i art es troben en aquesta exposició. En una època de precarietat absoluta, Obiols va ser l’introductor de noves teràpies mèdiques vinculades a la creació (el psicodrama, la musicoteràpia, l’artteràpia...). Però és que tota la seva vida estava lligada a les arts a través dels seus amics més íntims: els artistes de Dau al Set (Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats), d’altres com Joan Pere Viladecans, Moisès Villèlia, el promotor Joan Prats, els escriptors i gastrònoms Nèstor Luján i Joan Perucho, els músics Carles Santos i Mestres Quadreny, el cineasta Pere Portabella i un llarg etcètera.

A l’exposició hi ha una selecció de fotos fetes per ell mateix en sanatoris “que dignifiquen els malalts i donen valor a la condició humana”, diu Vicenç Altaió, director del Centre d’Estudis Joan Brossa; dibuixos de pacients dels anys 50 i 60 d’una qualitat sorprenent (n’hi ha que expliquen deliris, un altre cita Klee, n’hi ha de rostres desencaixats i n’hi ha algun on surt dibuixat el doctor), i una selecció de quadres dels artistes que va patrocinar, sobretot de Dau al Set, del 1950. Un cas singular són les pintures de Perejaume del 1978, quan tot juts tenia 20 anys. I hi ha obres dedicades de Picasso, Miró i Dalí, que era pacient seu. “Ho guardava tot, però era desordenat. Tampoc era un col·leccionista sistemàtic, sinó arrauxat. Va fer la col·lecció per amistat. Pagava 500 pessetes al mes a Tàpies, que passava a cobrar a casa. Només va comprar un Torres Garcia a cop de talonari”, diu el fill.

El més sorprenent, però, és repassar els materials que il·lustren el vincle del doctor amb l’activitat cultural. Una peça inèdita són les gravacions domèstiques de reunions al menjador de casa en què es pot veure Joan Brossa fent un estriptis o enrient-se del teatre burgès. En aquell menjador hi havia passat de tot. En donen fe els programes de mà: un concert dels Setze Jutges, un espectacle de Brossa amb Julieta Serrano al repartiment, un concert de Mestres Quadreny, obres de Ricard Salvat. Un programa de mà està il·lustrat per Tàpies!

Art i follia estarà oberta a les tardes fins a l’abril. Per al 2019, l’Any Brossa, el Centre d’Estudis de l’artista prepara una exposició documental i un nou festival experimental impulsat juntament amb l’Espai Escènic Joan Brossa, centre amb el qual acabarà convergint La Seca 2.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF