Joan Dausà debuta amb el pop sensible de 'Jo mai mai'

BARCELONAL'1 de febrer la web de l'ARA va estrenar el peculiar videoclip de la cançó Jo mai mai , de Joan Dausà i Els Tipus d'Interès. Unes setmanes més tard es va publicar l'àlbum i ara arriba el moment de defensar-lo en directe: per començar, tres nits consecutives a la sala Heliogàbal de Barcelona, el 28 i 29 de febrer i l'1 de març, totes tres amb les entrades exhaurides.

En el videoclip apareixien per dir el que "mai mai farien" una colla de músics i gent del teatre i la televisió. El primer que quedava clar és que Joan Dausà (Sant Feliu de Llobregat, 1979) té molts amics, i un gran poder de convicció, perquè ha aconseguit que el disc el publiqui Cameo, una companyia cinematogràfica que fins ara no tenia experiència en el món musical. I en escoltar la cançó es revelava que Jo mai mai juga amb cartes com ara l'èpica del pop costumista, la capacitat narrativa i el perfum de la nostàlgia, tres elements que també recorren tot el disc. "Em comunico des de la nostàlgia", diu Dausà, que reconeix sense embuts la influència musical de Serrat i Llach, i la poètica de Martí i Pol, "el gran referent per parlar de coses pròximes amb una delicadesa sublim", afegeix.

Dausà, cantant i pianista, explica que el disc "està pensat perquè t'agafi de la mà al principi i et deixi anar al final". En el trajecte l'acompanyen Els Tipus d'Interès, que en essència són Martí Maymó (de Manel), Axel Pi (Sidonie), Carol Duran (La Carrau) i els productors Santos Berrocal i Florenci Ferrer. Plegats, i amb col·laboracions puntals com ara les d'Arnau Vallvé (Manel) i Clara Segura, han vestit onze cançons apuntalades pel piano i la veu.

Des de la nostàlgia, i com ja ho havia fet Refree, Dausà invoca el poder poètic de La tieta de Serrat, "una de les cançons més boniques que s'han fet mai", diu. "En la cançó Martina , parlo de la tieta quan era jove, de què sentia quan encara no sabia que acabaria sola a la vida". Martina és una de les peces amb més carrega emocional del disc juntament amb 1979 , que Dausà dedica, com tot el disc, a l'Elisabeth, la seva mare. "Ella va morir només 20 dies després del meu naixement. Vaig fer la cançó sense pensar incloure-la al disc, però al final vaig veure que hi encaixava perfectament i penso que és un homenatge que es mereixia l'Elisabeth", explica Dausà.

La veu d''Arròs covat'

Abans que músic, Dausà és actor. Ha treballat a les ordres d'Oriol Broggi a Natale in casa Cupiello , però sobretot se'l reconeix com la veu de Xavi Masdéu, l'alter ego de l'il·lustrador Juanjo Sáez a la sèrie Arròs covat . "M'hi reconec molt, en el personatge del Xavi Masdéu -concedeix Dausà-. Compartim les sensacions que experimentes quan intentes fer les coses bé però no te'n surts".

Dausà vol separar la seva faceta com a actor de la seva carrera com a músic. "Quan canto miro de no interpretar. M'oblido d'aquesta part teatral -explica-. M'agrada la música perquè sóc jo qui opina. Fent d'actor o de locutor et passen un text. En canvi, amb la música puc comunicar la meva opinió, transmetre el meu missatge, la qual cosa em sembla apassionant".

Després dels tres concerts a l'Heliogàbal, Joan Dausà i Els Tipus d'Interès faran una petita gira que començarà el 8 de març a Terrassa i que també passarà per Manresa, Granollers, Reus, Tarragona, Vic i Girona. En els directes, Dausà intentarà "fer sentir al públic que aquell moment que estan vivint és especial, i que cada concert serà diferent". "El que demano com a espectador és que l'artista em transmeti la il·lusió d'estar tocant en aquell moment", diu.

Quan li demanen com seran les actuacions, Dausà no en té cap dubte: "M'imagino més un recital de Serrat que un concert de Coldplay". En aquesta primera gira, Els Tipus d'Interès que acompanyaran el cantant i pianista seran Pere Ruiz (baix), Eloi Isern (guitarra), David Romero (bateria) i Ferran Resines (teclats).