Joan Baez: 'Segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics'

La cantant actuarà dijous a Sitges i dissabte a Sant Feliu de Guíxols

"Sí, segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics", ha declarat sense pèls a la llengua la cantautora Joan Baez en una entrevista a Efe tot recordant la seva última actuació a Catalunya el 2019, al Festival de Cap Roig, en què va dedicar als presos una versió del 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach. Baez (Staten Island, 1941), tornarà d'aquí pocs dies a Catalunya per actuar al Festival Jardins Terramar de Sitges (25 de juliol) i a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols (27 de juliol) abans de plantar-se el 28 de juliol al Teatro Real de Madrid com a cap de cartell de l'Universal Music Festival.

Joan Baez dedica 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach als "presos polítics"

Diu Baez que abans de saber cantar ja volia "canviar el món", un esperit combatiu que, després de 60 anys de carrera musical, l'acompanya en la seva última gira mundial. De fet, recorda, fa uns dies va rescatar una carta que va adreçar amb 14 anys als seus pares quan encara no havia après a cantar, en què ja els deia "que important que era canviar el món". I, d'alguna manera, sent que hi va haver canvis dels quals va formar part, "com tot el moviment dels drets civils", diu orgullosa, tot recordant quan va rebutjar actuar en recintes que discriminessin la població negra i va dur a terme una gira pel sud dels EUA només a universitats de negres.

Víctima ella mateixa del racisme i educada en una família de profundes conviccions socials, Baez creu que no cal aplicar la llei del talió amb els intolerants. "Només cal educació, no censura", diu. El 1960 va publicar el seu primer àlbum, 'Joan Baez', i aviat es va convertir en una icona de la música folk i del feminisme. "En la indústria de la música, l'autèntica lluita era la d'una dona que volgués ser enginyera de so, perquè només ho eren els homes, i aquesta lluita segueix, jo no soc un exemple representatiu", diu, assenyalant els mèrits d'altres artistes com Emmylou Harris i Joni Mitchell.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF