Cultura 27/09/2019

L’epístola de Jeroni Pau ‘Barcino’(1491) se suma a la col·lecció d’incunables de la Biblioteca de Catalunya

La troballa, d’un llibreter badaloní, és un dels quatre únics exemplars que es coneixen de l’edició

Acn
3 min
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, examina l'incunable 'Barcino', de Jeroni Pau, que ingressa a la Biblioteca de Catalunya.

BarcelonaLa Biblioteca de Catalunya acaba d’incorporar a la seva col·lecció d’incunables ‘Barcino’, una epístola en llatí de l’humanista català Jeroni Pau de la qual només es coneixen tres exemplars més. L’obra, “una fotografia fixa de la Barcelona de final del segle XV”, data del 1491 i la va editar l’important impressor Pere Miquel. De l’exemplar no se’n tenia rastre fins que el llibreter Marçal Font la va localitzar entre un lot de llibres comprats a Llívia, i va contactar amb la direcció general de Patrimoni Cultural. La compra es va tancar abans de l’estiu per 20.000 euros. Com els altres 646 incunables del fons de la Biblioteca de Catalunya, l’obra ja ha sigut digitalitzada i es pot consultar virtualment.

La Biblioteca engreixa així la seva col·lecció de 646 incunables, després de gairebé deu anys de l’última ampliació. L'última incorporació, l’any 2010, van ser sis títols inclosos en una donació àmplia de la família Alòs Moner, ha recordat aquest divendres la directora de la institució, Eugènia Serra.

Com els altres incunables del fons de la Biblioteca, l’obra ja ha sigut digitalitzada i es pot consultar virtualment. L’adquisició, a través de la direcció general de Patrimoni Cultural, ha sigut una “descoberta”, ha admès Serra, perquè d’aquest exemplar “no se’n sabia res”, i només se’n coneixien tres més, localitzats a la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca Nacional de Nàpols i la Biblioteca Augusta de Wolfenbüttel a Alemanya.

La troballa porta el nom del llibreter Marçal Font, responsable de la Llibreria Fènix de Badalona i també portaveu del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. El també filòleg va localitzar l’exemplar en una vella caixa de llibres molt mal conservats en una masia de Llívia, propietat de la família Cotxet, i que va adquirir.

Un temps després el llibreter va contactar amb la direcció general de Patrimoni Cultural, i a principis del 2019 es va procedir a validar l’autenticitat de la peça per, finalment, aprovar la compra del títol. L’adquisició es va formalitzar abans de l’estiu, i Font va rebre uns 20.000 euros, un preu habitual per un incunable, segons explica a l’ACN la responsable de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, Núria Altarriba.

Des de la Biblioteca de Catalunya celebren l’adquisició d’un nou incunable, entre d'altres coses, perquè l’edició literària prèvia a l’any 1500 a Catalunya va ser més aviat escassa si es compara amb el seu entorn. De les 30.000 edicions d’incunables que es calcula que es van imprimir a tot el món, només 255 (un 1%) són en català. No obstant això, des de la institució estan contents amb els 646 exemplars que custodien, no tant per la quantitat com per la “qualitat” i diversitat dels títols, diu Serra.

‘Barcino’ va sorgir dels tallers de l’impressor català Pere Miquel, responsable d’edicions destacades com ‘El llibre dels àngels’ de Francesc Eiximenis (1494), les ‘Constitucions de Catalunya’ (1493), les ‘Transformacions’ d’Ovidi (1494) i diversos títols de Ramon Llull i l’edició de 1497 de ‘Tirant lo Blanc’, exemplars que també es troben a la Biblioteca de Catalunya. Per a la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, l’adquisició d’aquesta obra no és un “capritx”. Vilallonga, llatinista i autora precisament d’una tesi doctoral sobre la vida i l’obra de Pere Miquel, ha glossat la seva figura i parlat de ‘Barcino’ com “la primera història de Barcelona coneguda”.

‘Barcino’ és una epístola escrita en llatí per Jeroni Pau a petició del seu amic Paolo Pompilio. Descriu els orígens i la història de la ciutat, així com d’altres indrets de Catalunya. També introdueix aspectes de caràcter contemporani sobre algunes institucions, el comerç o els costums dels jueus i àrabs. Per als estudiosos de les humanitats i de la història de Catalunya, es tracta d’una obra “de gran interès”, remarquen des de la Biblioteca.

stats