Cinema
Cultura 28/11/2019

Jean-Luc Godard s'instal·la al Zumzeig

El muntatge audiovisual de 'Le livre d'image' s'ha fet seguint instruccions directes del cineasta

Xavi Serra
2 min
Jean-Luc Godard s'instal·la al Zumzeig

BarcelonaJean-Luc Godard és un home especial. Té el costum de deixar plantat el Festival de Canes cada edició i no vol ni sentir a parlar d'homenatges o catifes vermelles. Però, en canvi, quan els programadors del petit cinema-cooperativa Zumzeig li van escriure fa uns mesos, els va contestar amb una carta manuscrita donant-los permís per projectar la seva última pel·lícula, El llibre d'imatges, tal com ell l'havia concebut: en una televisió de tub, desplaçada de la sala de cinema. Al Zumzeig l'han instal·lat en una zona del bistrot que hi ha al local, amb la televisió situada al mateix terra, i es podrà visitar fins al 8 de desembre.

"Ens vam quedar amb les ganes de projectar la pel·lícula quan es va estrenar comercialment [al febrer] perquè la distribuïdora espanyola la va donar al Boliche", explica Josep Calle, un dels membres de la cooperativa. Com que el públic del Zumzeig la demanava, van tenir la pensada d'escriure directament a la productora de Godard. "Havíem llegit en algun lloc que ell volia que la pel·lícula es projectés en espais diferents com bars i hotels, així que vam oferir el nostre bistrot. I va dir que sí".

“‘Hasta la victoria’, Jean-Luc Godard”

Calle mostra amb orgull la carta que va escriure Godard, que comença amb un “Queridos compañeros” en castellà i es tanca amb “hasta la victoria, Jean-Luc Godard". A més de la televisió de tub, el cineasta estableix que el sistema de so ha de tenir set canals. “Si l’àudio no és 7.1 hi ha frases de la seva narració que es perden, com va passar al Boliche”, apunta Calle. La instal·lació del Zumzeig és modesta: la pantalla és reduïda i els subtítols són en anglès. Mentre alguns directors lluiten amb dents i ungles perquè les seves pel·lícules es vegin en pantalla gran, Godard sembla que gaudeix exposant l’obra a circumstàncies aleatòries: la instal·lació del Zumzeig, per exemple, s’ha arribat a projectar en un lavabo. “No està pensada per seure a terra i veure tota la pel·lícula, sinó només una estona, com qui es troba un llibre i en llegeix un capítol”, observa Gonzalo de Lucas, crític i professor de la Universitat Pompeu Fabra. “L’obra posa en valor la materialitat de la imatge digital, les degradacions i efectes provocats per la circulació de les imatges i les còpies que se’n fan”.

Als espectadors que ja van veure El llibre d’imatges al cinema la instal·lació del Zumzeig els permet apreciar millor els jocs acústics amb l’espai que fa Godard, uns experiments que manipulen la profunditat sonora dels diàlegs i la narració de manera desconcertant. De Lucas també destaca “l’efecte vídeo” de mirar el film en una televisió de tub. “Jo mateix l’he gaudit més a la televisió de casa meva que a la pantalla del Boliche”, assegura. “Que les imatges tinguin textures diferents les revela en tant que imatges, revela el seu caràcter de reproduccions”. Un dubte: ¿els distribuïdors oficials d’El llibre d’imatges no s’enfadaran perquè el Zumzeig exhibeixi gratis el film?“ No, perquè Godard es reserva els drets per exhibir la pel·lícula fora dels cinemes”, assegura Calle.

stats