SANT JORDI 2011
Cultura 24/04/2011

Javier Marías, número dos de vendes en castellà

Josep Lambies
3 min
Després de Tu rostro mañana , Javier Marías va dir que probablement no escriuria cap més novel·la. Tornar a la pista no li ha anat pas malament.

Barcelona"P er a qui sigui que el llegeixi, aquí té aquest llibre, que va estar a punt de quedar-se en un calaix per a sempre... Qui sap?" A Javier Marías no li agrada gaire repetir-se, tot i que quan un escriptor ha d'afrontar una marató de dedicatòries com la de Sant Jordi no hi ha més remei que recórrer a recursos en alguna ocasió. I, entre l'artilleria que duia ja a la cartutxera, hi havia aquesta estampa. "Jo sóc molt exigent, sobretot amb mi mateix. Aquest llibre anava després de Tu rostro mañana , i em va semblar que per força havia de ser una obra menor". Com una bestiola que no s'atreveix a sortir del cau, a Los enamoramientos (Alfaguara) li va anar d'un pèl de quedar-se tancat en un armari i no veure la llum. Per això el seu autor se sorprèn de saber que les estimacions del Gremi de Llibreters li atorguen la segona posició de vendes en castellà.

Quan va acabar Tu rostro mañana -una trilogia de què es van dir meravelles a tot el món-, Javier Marías va tenir la sensació que ja havia posat tota la carn a la graella, i va anunciar públicament que es retirava de la pista, si més no per un temps. Tornar-hi tampoc no li va ser gaire fàcil. "Em va costar horrors escriure Los enamoramientos , i vaig tenir dubtes fins i tot quan ja estava editat -diu Marías, amb un punt de modèstia-. Esclar que si no m'hagués decidit a treure-la del calaix, mai no hauria viscut un dia com el d'avui". A hores d'ara tots els lectors que ahir van comprar-li la novel·la n'estaran al cas, però no està de més recordar-ho: Los enamoramientos és, segons l'autor, "una novel·la fantasmagòrica sobre el dilema moral que es planteja quan saps que la persona que estimes ha fet una cosa terrible, sobre la impunitat, sobre l'enamorament -que no té res a veure amb l'amor- i sobre la possible pervivència dels morts".

El Marías real i el de mentida

A Javier Marías no li ha agradat mai promocionar una obra. Detesta les entrevistes i les presentacions, perquè té la sensació que no fa més que explicar la mateixa història una vegada i una altra. Però quan es tracta de Sant Jordi la cosa canvia radicalment. "Un dia com el que hem viscut avui és insòlit", diu l'autor, mentre esgota una cigarreta sota el tendal d'Abacus, davant del Banc d'Espanya. A quarts de vuit del vespre, les cues arribaven fins al Hard Rock. I, tot i que a un quart de nou decideix no acceptar cap més visita, encara és indulgent quan algú s'apropa a la taula i li ensenya la coberta en blanc i negre amb cara suplicant.

Contra qualsevol supòsit, Marías té un caràcter fosc i una mica pervers. El lector més astut ha degut notar que hi ha un parentesc important entre ell i un dels personatges de la seva novel·la, Díaz-Varela. "En realitat, els trets d'aquest individu responen més a com era jo fa un temps -diu Marías-. De tant en tant em diverteix molt abocar una mica de mi mateix en alguns dels meus personatges. De casos com el de Díaz-Varela n'hi ha en tota la meva obra. A Tu rostro mañana apareixia un tal Custardoy, un falsificador d'art que tenia a casa seva quadres que estan penjats al meu menjador". El més divertit de tot -o si més no el que més diverteix Marías- és que són sempre els personatges més tèrbols i sinistres. "Posar els meus atributs als bons quedaria com un ornament ridícul -continua-. A més, jo crec que els dolents sempre agraden més, tant al cinema com a les novel·les". Potser és per això que Los enamoramientos ha tingut aquest impacte.

Ara bé, l'inquietant escriptor burlesc que de tant en tant traspassa el vel entre realitat i ficció és, en el dia a dia, un home simpàtic i entregat. O això va fer creure ahir als centenars de persones que van fer cua per endur-se a casa la seva firma, seguint-li l'ombra en un tour per Barcelona que va començar a la Fnac del Triangle, va continuar per la Laie, la Casa del Llibre i les dues seus de La Central, i va acabar a Abacus. "Veure una ciutat sencera entregada a la lectura és un fenomen únic i incomparable -declara el novel·lista-. I, en contra del que pot semblar, per als autors és summament agradable poder dedicar-nos, per un dia, a conèixer els nostres lectors, escoltar-los i compartir un moment amb ells". Encara que sembli que la jornada ha transcorregut amb total naturalitat, sense penes ni sobresalts, Marías ha pogut arribar a una valuosa conclusió: treure la novel·la del calaix ha valgut la pena. I molt.

stats