Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Jacques Dupin, el cos lúcid

Dupin m'ha ensenyat que és possible tenir una relació fora de tota sospita entre terra i paraula, llengua i paisatge, poema i natura. Les reserves que em produeixen els nous cants de la terra vénen del fet que hi sentim l'exaltació amb què un jo s'adreça a un vosaltres fent servir imperatius. I no puc deixar de pensar en la manera amb què els actes de paraula han quedat lligats per sempre a les convulsions de la història. Perquè en poesia i societat no hi pot haver un nosaltres i tampoc un vosaltres si primer no hi ha l'encoratjament tenaç d'un accés particular al jo . És el que Dupin no s'ha cansat mai de fer, mentre davallava de turons rocallosos i erms, trescava per paisatges desenterrats, s'enfilava a muntanyes d'alè. Sense celebració. Sense trencar el silenci. Sense tutelar el lector.

Miró, Tàpies, Giacometti, Bacon, Chillida, Alechinsky, Capdeville li han fornit un terreny de reflexió en què ha pogut despullar la poesia de tot el que l'ha parasitada. De bon començ, el poeta ha parlat d'un altre i d'una pràctica que és d'una altra natura. Avui els seus escrits sobre artistes són autèntiques arts poètiques. Si Dupin ha esdevingut el gran especialista en Miró, si els seus llibres sobre Tàpies mereixen ser traduïts a la llengua de Tàpies, si la grandesa de França s'ha empetitit a fi de convertir-se en un satèl·lit vigilant de Catalunya, sota els estels de Ceret, és perquè el poeta ha fet un gest de renúncia total al servei d'una alteritat primitiva que l'ha portat a meditar l'enigma del sorgiment. És tot el misteri de néixer. És també l'obligació de conviure amb tot el que ens és estrany. Per fugir dels perills d'una excessiva semblança.

Amb Dupin, l'autenticitat de la vida no ve mai d'un ús pairal de la terra. Ja que la natura és ja cultura des que venim al món a contemplar-la. La natura no ens arriba mai en estat pur, ni tampoc brut, sinó que ens ve amb una llengua, una ideologia, una col·lectivitat, delimitada per línies. D'aquí la seva convicció lúcida que "el poema és la trajectòria / de la vida veritable dins d'un cos mort".

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF