Ja tocava

Tàpies ja no hi és. Tampoc Gae Aulenti. Queden Oriol Bohigas i Xavier Barral, que van moure els fils d'una operació consistent a fer irrompre el mitjó de 18 metres d'altura al cor de l'aleshores nou MNAC reformat per l'arquitecta italiana. La Barcelona olímpica havia d'enlluernar també per la seva modernitat artística, i el romànic i gòtic català necessitaven un cop de mà per fer-se un lloc al món. Al costat del model urbanístic i del llegat modernista de Gaudí i companyia, al costat d'una ciutat acollidora, havia de lluir l'art nou, hereu de l'avantguarda clàssica... Però no va poder ser. Va guanyar la por, el provincianisme, la demagògia. La Catalunya conservadora va imposar-se, però no va vèncer perquè Tàpies no va cedir. Al MNAC li ha costat anys trobar el seu públic. I li ha costat anys retrobar-se plenament amb Tàpies. Ja tocava.