Han passat dos anys des de la publicació en castellà d’Instrumental (Blackie Books), les aterridores memòries del pianista James Rhodes, un bestseller que el va portar no només a l’èxit literari, sinó també a ser una icona pop de la música clàssica. Establert a Madrid des de l’any passat, ha publicat un segon llibre, Fugas, on parla sobre els seus problemes d’ansietat i de depressió. Rhodes serà l’encarregat de tancar el Festival Jardins Terramar de Sitges (el 5 d’agost) i també actuarà al Festival de Porta Ferrada (l’11 d’agost).
Has estat un any sense venir a tocar a Catalunya i ara ho faràs en dos llocs d’aquells que impressionen.
En tinc moltes ganes! Mai he estat ni a Sitges ni a Sant Feliu de Guíxols i m’han dit que són llocs increïbles. Quan passo un temps sense estar a Catalunya la trobo molt faltar.
La teva editorial, Blackie Books, és a Barcelona, i els primers concerts a l’Estat els vas fer aquí.
Hi noto molt d’afecte i Barcelona és una ciutat que m’encanta. Alguns dels llocs on he tocat a Catalunya són una mica pijos, com Peralada [riu], davant de gent de diners, però em sento molt benvingut i el menjar és collonut.
Com recordes el boom d’ Instrumental?
Va ser una bogeria, no m’havia passat mai res de semblant. Ara visc a Madrid i constantment em creuo amb gent que vol que ens fem fotos i coses per l’estil. Tinc la sort que de moment encara ningú m’ha aturat per dir-me que soc un imbècil [riu]. Aquest èxit m’ha obert portes de llocs tan diferents com el Sónar o les Noches del Botánico de Madrid, davant de 3.000 persones i exhaurint totes les entrades. Tot això m’ha permès aconseguir el que sempre havia volgut: portar aquesta música que tant m’agrada al màxim de gent. Veure’m a la Cadena SER, que té molta audiència, o tocant al Sónar, amb un públic que mai havia escoltat música clàssica, és el que em fa més feliç de tot.
¿Canvies gaire el repertori segons qui hi ha al davant? Quin tipus de concert faràs a Sitges i Sant Feliu?
Canvio el repertori cada dos mesos aproximadament i a Sitges faré una mica de Bach, Rakhmàninov i Chopin. Per a mi, són els més grans. Tocaré peces que giren al voltant del concepte de felicitat i parlaré una mica sobre les peces i el seu context. Seran noranta minuts en els quals la gent podrà tancar els ulls i desaparèixer. Vull que els meus concerts siguin vies d’escapatòria de Supervivientes, Tinder, Facebook o de la publicitat del dia a dia. M’agrada que la gent vingui a relaxar-se.
Això que fas d’explicar les peces que toques no és gaire habitual.
Em temo que no; m’agradaria que altres músics de clàssica parlessin més. Quan vas al Palau de la Música o a l’Auditori Nacional de Madrid et sents com a missa: has d’anar-hi ben vestit, no pots fer cap soroll, hi ha tot de normes que cal seguir... Em molesta tot això i intento que als meus concerts tothom hi sigui benvingut. La música clàssica no és alta cultura per a pijos i fatxes: tothom s’hi ha de sentir acollit.
Com es viu la teva actitud divulgadora dins del món de la música clàssica?
La música clàssica és increïble, i encara que dins l’escena hi deu haver gent que se senti molesta pels canvis, m’és ben igual. Vull aconseguir públic nou que vingui cap a nosaltres, i crec que me n’estic sortint, ja que als meus últims concerts aproximadament un 50% del públic no havia anat mai a un concert de música clàssica. Són persones d’entre 20 i 30 anys... i fins i tot també ve algun adolescent.
Fins i tot vas fer un llibre per aprendre a tocar Bach al piano en sis setmanes.
Cada dia m’arriba feedback per les xarxes socials de gent que ha seguit el meu mètode i ho han aconseguit! A més, estic molt content que el meu editor l’hagi publicat també en català. En el món de la música clàssica aquest llibre ha molestat força: “No pots tocar a Bach en sis setmanes, necessites deu anys per fer-ho i vuit hores al dia”. Qui digui això se’n pot anar a la merda. No hi ha res de màgic en aquest mètode, només necessites uns minuts al dia i una mica de concentració.
El teu últim llibre, Fugas, parla sobre ansietat i depressió.
Són temes que tothom ha viscut d’alguna manera, i qui ho negui menteix, ja que forma part de la condició humana. Si fas una volta per les xarxes socials tothom fa veure que tot és perfecte, i això no té cap sentit, perquè tots tenim moments en què sentim ansietat. No sé si pot ajudar algú, simplement és la meva manera de dir-te que soc igual que tu, que les coses són difícils, doloroses i de vegades caòtiques, una bona merda. Intentem lluitar contra la vida, i la vida és complicada. Afrontar-ho i aprendre’n és del que va el llibre.
¿Ets d’aquells artistes que els passen tots els mals quan pugen a l’escenari?
Em temo que sí. La meva paraula preferida en castellà és duende ; soc molt fan de Lorca, i quan soc a l’escenari noto el duende. És una sensació que només tinc quan toco.
¿ Ara que vius a Madrid, estàs preparat per a l’estiu més calorós de la teva vida?
[Riu.] M’encanta la calor i el clima! Madrid és una ciutat meravellosa on la gent és molt amigable i sembla recordar les coses realment importants, no com a Londres. El mateix que passa a Barcelona, tot i que aquí teniu platja i això em fa enveja, però amb l’AVE en dues hores puc estar fent un còctel a l’Hotel Arts.
El Festival Jardins Terramar de Sitges treu partit de l’entorn i ofereix una experiència VIP
El Parc Terramar de Sitges és un espai emblemàtic -que fa un segle havia de formar part d’una ciutat-jardí que va quedar avortada-, però fins ara ha sigut infrautilitzat. El Festival Jardins Terramar vol treure partit d’aquest enclavament verd amb una oferta que uneix cultura i gastronomia concentrats en tres caps de setmana, del 20 de juliol al 5 d’agost. Aquest divendres serà J.A. Bayona qui farà una aturada a la gira promocinal de Jurassic World 2 per presentar una nit inaugural amb música de cinema: l’Orquestra Simfònica del Vallès interpretarà la banda sonora de les seves pel·lícules. La dirigirà Fernando Velázquez, guanyador d’un Goya el 2017 i responsable de la música de Lo imposible, L’orfenat i Un monstre em ve a veure. Entre els músics que programa el festival hi ha estrelles internacionals com ara Texas, Gregory Porter i Gloria Gaynor; noms propis que estan de gira a l’Estat com ara Sergio Dalma, Diego el Cigala, Rosario Flores, Luz Casal i Joan Manuel Serrat, i bandes catalanes que estan d’estrena, des de Joan Dausà i Els Amics de les Arts fins a Joana Serrat i Manu Guix. Qui tancarà el festival serà el pianista James Rhodes.
El festival, dirigit per Carles Gilibets, té un pressupost d’1,4 milions d’euros (un 10% del qual és municipal). La productora, Jet Management, vol garantir una experiència VIP als espectadors (l’aforament és de 2.100 persones) i per això ha fitxat la cuinera de Les Cols, la biestrellada Fina Puigdevall, per a l’oferta gastronòmica. També vol assegurar-se que el festival arrela a Sitges: als escenaris del village hi haurà cada vespre una mostra de talent local: música, dansa, teatre, pintura i escultura dels artistes sitgetans. L.S.
